El descens de la participació, de quasi cinc punts, va beneficiar clarament els socialistes i va castigar amb contundència Esquerra, que perd pistonada a Madrid i es queda amb només tres dels vuit diputats que va assolir en les eleccions de fa quatre anys, quan es va convertir en la quarta força política al Congrés. El revés deixa els republicans sense cap representant de Lleida, i fins i tot perden el de Tarragona, la demarcació d'on provenen un bon nombre de dirigents del partit. ICV-EUiA va ser l'altra víctima de la jornada. En el moment de tancar aquesta edició, i amb un 97,25% dels vots escrutats, perdia un dels dos diputats que tenia a Madrid. Això, i la davallada d'Izquierda Unida, el seu soci estatal, li posa les coses difícils per mantenir grup parlamentari propi a Madrid. Com Esquerra, Iniciativa afronta una negociació més que difícil, tenint en compte la seva situació de debilitat, i haurà de negociar de valent per sumar les cinc firmes indispensables per poder tenir grup parlamentari propi a Madrid. Tot sembla indicar que el català emprenyat –una figura creada per il·lustrar el descontentament dels ciutadans cap a la gestió del govern de l'Estat– votava sobretot Esquerra. I, pel que es desprèn dels resultats, ahir va optar per quedar-se a casa.
L'altra lectura –tan sorprenent com inevitable– és que una gran majoria dels catalans no ho estaven, d'emprenyats. O que se'ls ha passat l'enuig i han acabats impregnats de l'optimisme que el PSC ha repartit a dojo durant la campanya. Ni la retallada de l'Estatut, ni la crisi de rodalies, ni els esvorancs del TAV, ni la nefasta gestió de l'apagada que hi va haver durant el mes de juliol a Barcelona va passar factura al partit del govern. La victòria dels socialistes a Catalunya va ser inapel·lable. Guanyen dos diputats a Barcelona, un a Girona i un altre a Tarragona. En total, arriben als 25, quatre més que els assolits el 2004 i, com aleshores, són la llista més votada a les quatre demarcacions catalanes.
El PP va ser l'altre partit guanyador clar de les eleccions a Catalunya. El relleu en els lideratge i l'enduriment del missatge defensat per Dolors Nadal han donat bons resultats als populars, que guanyen dos diputats: als sis que tenien a Barcelona n'hi afefegeixen un de Lleida i un altre de Tarragona. Els sectors més conservadors també van donar un cert suport a Ciutadans en la primera presència d'aquest partit en unes generals. Ahir, la força liderada per Albert Rivera va superar la barrera dels 25.000 vots i es va convertir en el més votat dels partits que no van obtenir cap representant al Congrés.
CIU ES QUEDA IGUAL
Es pot dir que CiU ha sortit indemne de la contesa. Manté els deu diputats de l'última legislatura i es manté com la segona força a totes les demarcacions. Amb la desfeta d'ERC, la federació recupera el seu paper de principal representant del nacionalisme català al Congrés, però amb els resultats a la mà ho té difícil, per no dir impossible, per jugar el paper determinant d'altres temps. A molt pocs diputats de la majoria absoluta, el PSOE no necessita pactes estables i pot apostar pels acords puntuals, l'estratègia que José Luis Rodríguez Zapatero i Carme Chacón han defensat de forma insistent durant la campanya.
)
