Els dos pobles veïns de Girona, Salt i Sarrià de Ter, compliran demà els 25 anys d'independència. Els canvis cap al progrés que han sofert en aquest quart de segle han estat importants, i la majoria segurament no s'haurien produït si haguessin continuat sent un barri més de Girona; a més, han pogut conservar la identitat de poble.

Un dels aspectes significatius de Salt ha estat el creixement de població en els últims anys, originat sobretot per la immigració, que sobrepassa el 40%. Concentrada bàsicament al sector centre, obliga a actuacions de disminució d'edificis i de millora, algunes de les quals s'han contemplat en el programa de la llei de barris. En aquest quart de segle, Salt ha desdoblat el passeig Països Catalans; ha convertit el carrer Major en un sol carril, actuació que va originar molta polèmica; ha ordenat el pla de Salt amb una àmplia zona comercial i esportiva; ha remodelat el teatre, i ha convertit l'antiga fàbrica tèxtil Coma Cros en la Factoria Cultural. També ha protegit la zona d'hortes i deveses, i ha passat de tenir un hospital psiquiàtric a un parc hospitalari. Té nous equipaments com ara la piscina coberta, el pavelló de gimnàstica, la biblioteca i el centre d'arts escèniques i un mercat municipal ampliat. Això no treu, però, un efecte advers en afectacions al territori com ara les que comportarà l'ampliació de l'autopista i el traçat ferroviari per a mercaderies.

Sarrià, per la seva part, ha remodelat l'emblemàtic carrer Major, ha fet millores als barris i ha crescut en equipaments. S'ha lliurat de l'N-II pel mig del municipi, però tindrà també una afectació al territori provocada per l'ampliació de l'AP-7 i el pas del TAV, que no ha aconseguit fer-lo subterrani del tot.