El procés de negociació de Salt i Sarrià de Ter per arribar a la segregació de Girona va ser complicat i difícil, tot i la predisposició de totes les parts per aconseguir-ho. Els fets van començar amb un decret estatal del Ministeri de Governació que va començar el 16 d'agost del 1968 el procés d'annexió dels dos pobles a Girona. L'oposició de l'Ajuntament saltenc amb el llavors alcalde, Joaquim Muñoz, va forçar l'ajornament de la decisió fins al 1974, any en què el Tribunal Suprem va sentenciar l'annexió de Salt i, dos anys més tard, el 1976, la de Sarrià. Des de llavors, en els dos pobles, però sobretot a Salt, van aflorar manifestacions i protestes en contra de la decisió. L'Associació de Veïns de Salt i la Comissió per la Independència van ser els eixos de diversos actes informatius i reivindicatius, i van destacar la tasca realitzada per la revista La Farga i també Presència de Girona.

A partir del 1979, la campanya per a l'autogovern del poble de Salt es va reforçar. Es va elaborar el Manifest del Poble de Salt i es va presentar la campanya Salt és un poble, volem l'autogovern de Salt. Amb la renovació democràtica dels ajuntaments, els 23 d'abril del 1979 hi va haver un acord en el primer ple extraordinari del nou Ajuntament de Girona a favor de la independència. El 31 de maig del mateix any es va crear el Consell Municipal de Salt com a mesura transitòria cap a la constitució d'ajuntaments independents. El Consell va ser un òrgan consultiu sense poder real que va servir per aglutinar moviments a favor de la independència. Mentre el procés continuava enmig de mobilitzacions, l'11 de febrer del 1981 es va acordar, en un ple de l'Ajuntament de Girona, començar l'expedient de segregació, i el 12 de desembre del mateix any es va iniciar l'exposició pública de l'acord. El 28 d'abril d'aquell any es va ratificar l'acord inicial i es va trametre la documentació a la Generalitat. El 20 de gener del 1983 hi va haver un informe favorable del Consell d'Estat, i el 3 de març del mateix any el president de la Generalitat va signar el decret de segregació per Salt i Sarrià, que sis dies després, el dia 9, va ser publicat al DOG.

El 23 següent la Comissió per la Independència es va dissoldre. Aconseguida la independència el 3 de març, es va constituir la gestora que governaria Salt fins a les eleccions de l'abril, i que tindria com a president Salvador Sunyer, que llavors va ser escollit alcalde. En el cas de Sarrià, aquest espai de temps fins a les eleccions el va ocupar Joaquim Rodríguez, que tant ell com Sunyer van tenir un paper rellevant ja que van participar de manera activa en els traspassos que s'havien de fer de Girona cap als pobles, en un procés que alguns dels protagonistes qualifiquen de «complicat».

En el cas de Sarrià, tot i que hi va haver una intensa campanya per aconseguir la segregació de Girona, la realitat era diferent. Era un poble que havia viscut sempre sota l'ombra de la paperera Torras Hostench, amb gran part dels habitants desarrelats i amb poc o nul interès per la segregació. En aquest poble la independència es va viure com un fet aïllat promogut especialment per l'associació de veïns del nucli antic, però acceptada amb certa diferència per la majoria. En les eleccions de l'abril Jordi Cañigueral va ser escollit alcalde de Sarrià. Una setmana abans Torras Hostench va presentar suspensió de pagaments.

La gent que es va moure per la independència va ser la protagonista de les eleccions: Salvador Sunyer, per Salt; Jordi Cañigueral, per Sarrià, i Joaquim Nadal, per Girona, van ser elegits alcaldes.