| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dimecres, 13 de febrer de 2008 > Les raons de la vaga de mestres
Només dos anys després de la firma del Pacte Nacional per a l'Educació, el consens s'ha substituït per l'enfrontamentMARCEL BARRERA. Barcelona Demà, dijous, obriran totes les escoles i instituts públics, com la resta dels 175 dies lectius, però amb una important diferència. Moltes aules seran buides. Cinc sindicats de docents –Ustec-STEs, CCOO, Aspepc-SPS, FETE-UGT i CGT– i quatre associacions estudiantils de secundària –SEPC, AJEC, Estudiants en Acció i Sindicat d'Estudiants– han convocat una vaga general en l'ensenyament públic que afecta 1,1 milions d'alumnes i que ha dividit la comunitat educativa, ja que tot i la unitat sindical, recuperada després de la divisió del Pacte Nacional per a l'Educació, no té l'aval ni de les associacions de pares més representatives –Fapac i Fapaes– ni tampoc el dels Moviments de Renovació Pedagògica ni l'associació de directors AXIA.
La protesta, que a la ciutat de Barcelona han confirmat que seguiran el 90% dels centres, segons fonts de la Ustec, es fa per exigir la retirada del document de bases de la llei catalana d'educació (LEC), que van elaborar l'exconseller d'Educació Joan Manuel del Pozo i l'exrector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Enric Argullol, i que va presentar el conseller Maragall el 16 de novembre passat. Els mestres i les associacions estudiantils creuen que la reforma, que en última instància haurà d'aprovar el Parlament de Catalunya, suposarà la privatització de l'escola pública i empitjorarà les condicions laborals dels docents, els quals seran avaluats i tindran unes direccions professionalitzades i molt més reforçades que en l'actualitat. Un dels molts temors que tenen els docents –per demà hi ha convocats a la vaga 85.000 mestres i professors– és que es busquin fórmules de contractació que vagin més enllà de la funció pública. «Volen que la xarxa pública sigui subsidiària, i substituir el sistema d'oposicions per un nou sistema d'accés a la funció pública», segons Xavier Massó, del sindicat Spepc-SPC. El Departament d'Educació, que quan va presentar les bases de la llei ja s'esperava una oposició dels mestres però ni de bon tros una mesura tant extrema com una vaga general firmada per tots els sindicats, nega rotundament que la reforma suposi la privatització de cap centre públic, però defensa altres sistemes de gestió alternatius al general amb escoles que no tinguin professors funcionaris i substituir l'actual model centralitzat per un altre en què els centres tinguin molta més autonomia –currículums, contractació de professorat etc.– com una fórmula per tallar de soca-rel els elevadíssims índex de fracàs escolar, que el document de bases de la LEC situa, ni més ni menys, que en el 32% dels alumnes. «Es vol imitar el model de gestió dels centres privats concertats», s'ha comentat en els últims dies. La setmana passada, i durant una conferència, el conseller Maragall va dir que qui ha de tenir por de la reforma no són els centres públics, sinó aquelles escoles privades concertades que «viuen de la mala imatge de l'escola pública». La vaga, la primera en set anys als centres públics, coincideix gairebé en el temps amb el segon aniversari del Pacte Nacional per a l'Educació, que 21 entitats i el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, van firmar el 30 de març de l'any 2006. Aquell pacte, cuinat per una conselleria a les mans d'ERC i rebutjat pel sindicat de mestres Ustec-STEs, havia de ser l'embrió de la futura llei; però durant aquests dos anys l'acord s'ha anat refredant. Dos dels sindicats que van firmar el pacte, molt tocats després de les eleccions sindicals –CCOO va perdre 11 delegats a la mesa sectorial de negociació i Fete-UGT, 1–, no han volgut quedar despenjats de la jornada de vaga que va proposar Ustec-STEs pocs dies després d'haver-se fet públic el document de bases. Tot i que en un primer moment va ser el Departament d'Educació el que es va tancar a la negociació –amb afirmacions públiques del secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé, que la reforma no es negociava i reunions turbulentes–, els gestos públics del conseller dels últims dies han anat en la direcció d'obrir un diàleg i a no donar res per tancat. Els socis de govern del PSC, tant ERC com ICV-EUiA, han volgut fer-se sentir una mica en les últimes hores, i han assenyalat que la reforma «no anirà enlloc sense consens social» i que és necessari que hi hagi diàleg. A més, des de les files ecosocialistes s'ha criticat el departament per la manera com s'ha posat en marxa tot el procés, i ha qüestionat obertament la gestió indirecta dels centres educatius. El dia 15 a les nou del matí, després de la vaga, el conseller Maragall ja ha dit que posarà en marxa els «mecanismes necessaris» per iniciar un diàleg, i que el document de bases de la LEC, que els sindicats exigeixen que es retiri, «morirà de mort natural». El conseller, a més, s'ha mostrat disposat a revisar el que calgui. Però sobre quina base es dialogarà? David Medina, de Fete-UGT, ha deixat clar que s'ha de parlar a partir del Pacte Nacional per a l'Educació i no del document de bases, i que no seria bo excloure ni el sindicat Ustec-STEs, majoritari en l'ensenyament però que va quedar fora del consens del pacte, ni de la CGT, que no té representació a la mesa sectorial però que va guanyar delegats en les últimes eleccions. Tot i que en algun cercle s'ha posat en dubte el suport dels líders sindicals de CCOO i UGT a la vaga, fonts dels dos sindicats van confirmar ahir que tant Joan Coscubiela, secretari general de CCOO, com Josep Maria Álvarez, de la UGT, seran a la capçalera de la manifestació que dijous sortirà de la plaça Universitat i acabarà a la plaça de Sant Jaume. |
)
)
)
)
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|