| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


dijous, 7 de febrer de 2008
>

Els estudis confirmen la bona qualitat de l'aigua de l'Ebre tot i els llots contaminats

No hi ha risc per a la salut de la població però es constata l'impacte sobre la cadena tròfica i s'estudia que s'hi prohibeixi la pesca

JORDI PRADES. Tarragona
Les conclusions són clares i tenen una part positiva i una part negativa que no s'afronta com un problema «sinó com una oportunitat», afirma el catedràtic de la UB, Narcís Prat, després de dos anys de treballs científics. Amb les dades a la mà el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, recordava ahir els polítics que «van tenir la valentia» de fer front a un problema centenari i des de la convicció d'anar «pel bon camí» exposava les conclusions: «La qualitat de l'aigua entre l'embassament de Flix i la desembocadura és bona i compleix les normatives legals per als diversos usos i especialment per a l'abastament». No hi ha risc per a la salut però es destaquen nivells «inacceptables» de contaminants en la fauna (peixos i aus) i es recomana no consumir-ne.


+ Un moment de les jornades a la Facultat de Jurídiques. Foto: ACN

Els «controls rutinaris» que fan l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) constaten la bona qualitat de l'aigua del riu, va assegurar el secretari general per al Territori i la Biodiversitat, Antonio Serrano, en la jornada sobre Contaminació industrial en rius, efectes en la qualitat de les aigües, biota i agricultura.

Els 63 estudis dels cinquanta investigadors que han participat en els treballs sobre els llots contaminats de Flix, coordinats pel professor Joan Grimalt, continuaran fins a l'any que ve però ja conclouen que l'Ebre «té un problema ambiental per la contaminació dels fangs» acumulats a Flix al llarg dels més de cent anys d'activitat de la històrica fàbrica electroquímica.



NIVELLS «INACCEPTABLES»
L'impacte dels fangs sobre la qualitat de l'aigua és «escàs» perquè les quantitats de fangs arrossegats pel corrent són baixes i es dilueixen. Per això Serrano afirmava ahir que «tots els productes agrícoles recollits en camps regats amb aigües del riu compleixen a bastament les normes legals». Però va reconèixer tot seguit: «No obstant això, molts silurs i carpes analitzats presenten continguts de compostos organoclorats i mercuri inacceptables», dels més alts registrats al món. Grimalt confirmava que «aquest problema amb els fangs fa que hi hagi un impacte clar dels contaminants abocats a l'embassament sobre la cadena tròfica del riu i els peixos per concentracions elevades de compostos organoclorats i mercuri», que s'ha detectat essencialment «en la forma de metilmercuri, encara més tòxica que el mercuri». En el cas d'aquest metall pesant, que la «normativa de qualitat» fixa en 0,3 micrograms per gram i la «sanitària» en 0,5, «se superen» aquests valors (fins a 0,8) en una forquilla dels casos estudiats d'entre el 15 i el 40% pel que fa, per exemple, als silurs i les carpes utilitzats com a «marcadors». Les «concentracions sensibles» en altres espècies com el cranc americà i diversos ocells «aconsellen l'actuació més ràpida possible a Flix i la recomanació de no consumir aquestes espècies».

CONSUM NO RECOMANAT
Antonio Serrano va anar més lluny i va explicar que s'ha creat una comissió tècnica per adoptar «tan ràpid com sigui possible» les mesures oportunes per prohibir la pesca de les espècies que tenen valors per sobre dels recomanables per al consum». Una prohibició que es faria extensiva en altres punts on les concentracions de contaminants són «més altes» i que, en qualsevol cas, es prendria de manera coordinada amb Medi Ambient, la CHE i les societats de pescadors. És, segons Grimalt, una «bona idea» tenint en compte els «efectes genotòxics» i la «bioacumulació» detectada en altres espècies com el musclo zebrat, a més dels resultats obtinguts amb les anàlisis dels invertebrats. Segons Narcís Prat la clau és ara, un cop coneguda la dinàmica dels fangs i els seus efectes, afrontar «el repte científic i tecnològic» que suposa el projecte i aprofitar-lo per desenvolupar Flix i els pobles riberencs amb els coneixements generats.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>Crescudes i sequera

>La dieta de la ribera

>Ercros no vol pagar

>Deu tesis doctorals

>350 milions d'euros

>Sediments de Riba-roja

>L'Estat reserva 14 milions per comprar terrenys afectats per la regressió al Delta

>Certifiquen la qualitat de l'aigua de l'Ebre però recomanen no pescar-hi

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.