Joaquim Llena preveu que el preu dels cereals deixarà de pujar a partir del mes de febrer, quan s'acabi la tensió sobre el blat, el blat de moro i l'ordi. Aleshores es coneixerà com han anat les collites a l'hemisferi sud i se sabran les previsions de les superfícies de conreu als EUA per a la campanya del 2008.

IMPACTES
La direcció general de Planificació i Relacions Agràries del Departament d'Agricultura i Acció Rural ha calculat l'impacte de l'increment del preu dels cereals sobre els costos totals de la producció agroalimentària que en depèn. Així, el mes de novembre la repercussió de l'augment del preu del pinso –calculat amb una composició del 40-60 per cent de cereals– era del 9,8% en la llet; del 12,3% en el vedell frisó; del 13,7% en el porcí de carn; del 12,2% en l'aviram de carn; del 13,4% en els ous, i del 14% en el conill de carn. La repercussió de l'increment del preu de la farina de blat (tou i dur) era del 45% en la pasta alimentària, i d'entre el 9,1 i el 14,3% en el pa.

El conseller Joaquim Llena insisteix que de la manera com derivi aquesta situació, els problemes a la cistella seran o no dramàtics. I, a més, creu que si la pressió continua sobre els productors, la cosa podria acabar malament per a tothom. Si els productors poden repercutir ràpidament aquest increment sobre el consumidor, poden salvar la situació. Si no ho poden fer de seguida, molts hauran de plegar. Si pleguen hi haurà una manca de producció. I si hi ha escassesa, els preus s'enfilaran. Per tant, com que és inevitable que els preus pugin, el conseller Llena creu que el millor és actuar ara, amb un increment gradual dels preus a la cistella de la compra, i no pas quan hagin hagut de plegar tots els productors.

Un dels mals menys dolents d'aquests increments generals és la recuperació del preu de la carn, malgrat que els tipus de canvi en dificulten l'exportació.

PORCÍ.
El consum és de 36 quilos anuals per càpita; es preveu una recuperació del preu de la carn de porc i dels godalls, que ara es regalen, ja que s'entra en el cicle de bonança, perquè els factors de crisi desapareixen, com el bloqueig (polític) de Rússia.

XAI.
Considerat un producte d'excel·lència, el consum baixa i ja s'ha situat per sota dels 3 quilos anuals per càpita. Els productors pleguen i cada cop hi ha menys pastors.

POLLASTRE.
De totes les produccions càrnies és el sector més ben situat, d'ençà de la crisi de la grip aviària, que ja va ajustar l'oferta a la demanda. El sector és quasi tot integrat i el consum és d'uns 15 quilos anuals per càpita.

CONILL.
El consum és baix, d'uns 3,8 quilos anuals per càpita a Catalunya, i de 2 a Espanya; el sector és sensible a tots els gams, però remuntarà.

LLET.
Països emergents, com ara la Xina i el Brasil, han començat a beure llet i han trencat aquest mercat. Tradicionalment excedentari, el sector làctic europeu comença a ser deficitari. Les quotes lleteres limiten la producció. Hi ha un increment automàtic del 2% de quota i es parla d'una liberalització, que els sindicats agraris rebutgen.