dilluns, 24 de desembre de 2007
> Només hi ha set explotacions d'aviram agroecològic a tot Catalunya
La Kresta, societat creada el 2005 per dues enginyeres agrònomes i un pagès a Dosrius, ven 120 pollastres setmanals
JORDI TORRENTS.
Dosrius
Catalunya encapçala el mercat estatal d'elaboració de productes ecològics, amb un 20% de les empreses que s'hi dediquen. El català és un mercat en el qual la producció agroecològica –corrent jove, que emfasitza l'ús de productes i tècniques naturals i uns valors ètics i socials– té un pes important. Amb tot, aquesta producció es dedica molt a l'àmbit hortofructícola, als vins i caves i a l'oli, mentre molt poc a les explotacions de carn. Centrades en l'aviram, només són set a tot Catalunya; una és La Kresta, una societat muntada fa un parell d'anys per dues enginyeres agrònomes i un pagès a Dosrius i que ja comercialitza 120 pollastres cada setmana. Han arribat a un acord amb la cadena de menjar preparat Nostrum perquè vengui els seus pollastres.
+ Núria Aliana i Núria Riera, amb els pollastres de raça penedesenca que crien a La Kresta. Foto: J.T.
|
La Kresta va néixer de la trobada «mig casual» entre dues noies que havien estudiat enginyeria agrònoma, Núria Aliana i Núria Riera, i un pagès amb experiència en productes ecològics, Martí Rossell. Tots tres van formar la societat agrària de transformació (SAT) La Kresta per criar pollastres, bàsicament de la raça penedesenca. Aliana explica que va passar un temps a Mèxic, d'on va tornar amb l'objectiu de «muntar un projecte propi». Ella i l'altra Núria van posar-se en contacte amb Rossell, que ja havia començat a promoure la carn ecològica amb una carnisseria, Tocats de l'Ala, a Mataró. Rossell tenia unes terres a Dosrius –en una zona del nucli de Canyamars que es diu can Xerrac–, on destinen tres mesos i mig a criar els pollastres (en la indústria convencional no arriben als 45 dies, a més que representa una cruel tortura física). A mig termini, volen produir ous ecològics –ja tenen nom pensat, La Klosca–, tot i que de moment volen assolir l'objectiu de vendre 200 pollastres setmanals perquè els sigui rendible. Actualment en venen 120 a mercats, botigues i cooperatives de consum responsable. Tenen 1.800 pollastres, però s'han trobat que els ataca un astor –un rapinyaire protegit–, que ha arribat a matar un poll cada dia. La filosofia va més enllà del negoci, ja que consideren que «la producció convencional no és sostenible», i aposten per una línia ecològica alternativa que ajudi a recuperar una estructura rural «destruïda». El concepte agroecològic té molt a veure amb una idea de transformació social. Aliana conclou: «Els pagesos no existim, ja que les lleis es fan per a la gran indústria.»
|
)
