El sector nuclear treu pit. A les demandes d'organitzacions com ara el Foro Nuclear i la Sociedad Nuclear Española, que des de fa temps reclamen un rellançament de l'energia nuclear, se sumen ara les de l'ANAV. Perquè el 2030 la composició del mixt energètic estatal sigui d'un terç de combustibles fòssils, d'un terç de renovables i d'un terç de producció atòmica –un escenari «molt favorable a les renovables», segons el director general d'ANAV, Enrique Bordiu– l'operador proposa la construcció d'entre sis i set reactors nuclears més.

Conscient del rebuig social que pot generar aquesta demanda, Bordiu exposa la situació actual i diversos arguments per defensar-la: «Hi ha una distorsió curiosa, però que és una realitat, que és la percepció que té la societat de les energies renovables com les més acceptades i de l'energia nuclear com la més perillosa». Una percepció que, segons Bordiu, es basa en el fet que «es creu que l'energia eòlica i la solar són barates i ofereixen una alta fiabilitat de subministrament, coses que no són certes». En aquest sentit, Bordiu va explicar que «les renovables són energies de països rics perquè tenen un cost molt alt i no garanteixen el subministrament, per tant, per cada megawatt solar o eòlic que es decideix instal·lar cal també instal·lar un megawatt de carbó, fuel, gas o nuclear que suporti el sistema elèctric quan no hi ha sol o vent».

Bordiu exemplifica: «l'energia eòlica és un 40% més cara que la nuclear i el cost de produir plaques solars és de 60 quilos de CO2 per megawatt/hora, mentre que el cost en emissions d'un megawatt/hora produït amb energia nuclear és similar al de l'energia eòlica i hidràulica». El director general d'ANAV també assenyala que «el problema dels recursos fòssils és el preu, que ha pujat molt per la demanda que hi ha d'aquests recursos».

Un altre avantatge de l'energia nuclear és que només té associats al combustible un 6% dels costos de producció. Així, afirma Bordiu, l'increment del preu de l'urani té un efecte menor sobre la factura elèctrica que el que té, per exemple, l'augment del preu dels hidrocarburs, sotmesos, a més, a tensions geopolítiques.

Els 6.000 llocs de treball que generen les nuclears catalanes (entre els directes, indirectes i induïts) i el fet que «els diners invertits en el sector nuclear no marxen de l'Estat com quan es compren primeres matèries a l'exterior per produir energia» són altres de les raons per les quals l'ANAV manté l'aposta per l'energia nuclear i reclama «un compromís polític» que vagi més enllà dels «cicles electorals» i que la política energètica tingui com a base «criteris científics i no ideològics».

INVERSIONS A LES CENTRALS
Luis Yagüe va explicar que les inversions anuals a les centrals de l'ANAV s'han incrementat els últims anys i l'any que ve arribaran als 54,5 milions d'euros a Ascó i a 51,4 a Vandellòs, que doblarà la despesa per la renovació del sistema de refrigeració. El director de Vandellòs II, César Candás, va explicar que l'aturada per fer la recàrrega de combustible s'ha aprofitat per fer diverses modificacions, com ara la del sistema de refrigeració dels generadors dièsel, que ha canviat l'aigua del mar per un sistema atmosfèric.