Segons el cap de comunicació i relacions externes de l'ANAV, Eugeni Vives, la ideologia basada en el desconeixement és una de les causes del rebuig social de l'energia nuclear. Sobre aquest punt Vives va afirmar que «quan el risc és desconegut ens fa més por» i que, en el cas de l'energia nuclear, «hi ha més percepció de risc pels danys que es puguin produir que per la probabilitat que es produeixin». Vives, segons el qual «el risc és igual a la probabilitat multiplicada pel dany», va referir-se a l'anàlisi probabilística de seguretat (APS), l'eina científica que utilitzen els sectors nuclear, químic i aeronàutic per calcular la probabilitat d'un succés, sigui incident o accident.

Els resultats de l'APS sobre danys al nucli dels reactors de l'ANAV són, segons Vives, d'1 cada 34.000 anys en el cas d'Ascó i d'1 cada 30.000 anys en el de Vandellòs. Xifres que augmenten fins als 2,5 milions d'anys quan, a més de considerar danys al nucli dels reactors es té en compte també l'alliberament de productes de fissió sense haver pogut evacuar la població afectada. «Això vol dir», assegura Vives, que és 100 vegades més probable que un ciutadà de l'àrea afectada per les centrals mori a causa de l'impacte d'un llamp que a causa d'un accident a les plantes, que és mil vegades més probable que mori en un accident aeri que en un accident nuclear i que la probabilitat que mori en un accident de trànsit és 10.000 vegades major que la probabilitat que mori per una fuita radioactiva.