El Museu d'Arqueologia de Catalunya va inaugurar ahir al migdia enmig d'una gran expectació l'exposició L'Esculapi, el retorn del déu, que suposa la culminació d'un exhaustiu procés de restauració que ha permès, d'una banda, estudiar a fons l'escultura i, de l'altra, recuperar-ne l'esplendor que tenia en l'última etapa de la colònia grega d'Empúries. L'Esculapi torna a tenir braços i s'hi han restituït fins a 85 petits fragments de marbre que estaven dispersos en caixes dels magatzems dels museus de Barcelona i Empúries. Un veritable trencaclosques. Després de mesos de treball, Àlex Masalles, restaurador del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que ha dirigit el procés, reconeixia ahir que se li havien posat els cabells de punta en el moment de presentar la imatge al públic. «He passat moltes hores de solitud amb l'Esculapi i això crea un vincle molt important amb l'escultura», admet. L'estudi va començar amb la digitalització completa de l'estàtua en 3D, que va permetre abordar d'una forma més còmoda i fàcil el volum i l'encaix dels braços de forma virtual, i les gammagrafies van mostrar restauracions realitzades ja en l'antiguitat. L'eliminació d'elements d'intervencions passades (com ara peces de metall) i la neteja dels dipòsits que enfosquien la peça, van precedir la restitució de les diferents peces, que ara ha permès dotar l'estàtua de major definició. «Hi hem retornat la nitidesa i la contundència de volums pròpia dels escultors de l'antiguitat», opina Masalles.

L'Esculapi va estar enterrat durant dinou segles, la qual cosa va permetre que es mantingués inalterada des de l'antiguitat. Es va trobar en dues parts, amb els braços també separats, amb altres peces de la mateixa època que ara formen part de l'exposició, com ara un cap d'Apol·lo, una cornucòpia i uns peus calçats amb sandàlies. També es pot contemplar un retrat femení en bronze (Dama Flàvia) i una làpida amb una inscripció bilingüe en llatí i grec. Pel que fa als braços, els restauradors confirmen que el dret estava trencat i encaixava perfectament amb el cos, i l'esquerre provenia d'una altra peça, tot i que ja en l'antiguitat formava part del conjunt de l'Esculapi. S'ha retirat, però, el fragment de serp que abans acompanyava la base de l'escultura, atès que s'ha determinat que no s'enroscava sobre un bastó sinó sobre si mateixa. Existeixen tres fragments de serp diferents i s'especula que cadascuna d'elles podria haver estat en un temple diferent.

L'exposició, que significa el tret de sortida de la celebració del centenari de l'inici de les excavacions a Empúries, situa la troballa de l'Esculapi l'any 1909, amb elements com el diari d'excavacions, i mostra també les diferents fases de la restauració. Els diferents espais condueixen el visitant fins al punt culminant de l'estàtua, que s'exhibeix sola, amb il·luminació directa en una sala fosca, en la qual sona música que vol imitar els càntics de l'època i també amb l'olor característica d'un temple grec, obtinguda a partir dels productes que s'hi ofrenaven segons Plutarc: mel, resina, mirra, vi, sarments, cardamom, llentiscle, ginebró, encens... Acompanya l'estàtua la inscripció grega Coneix-te a tu mateix, que dominava el temple d'Apol·lo a Delos.

L'estàtua tornarà a Empúries el 23 de març de l'any que ve. Abans, però, passarà pels museus de dues antigues ciutats romanes: Badalona (Baetulo) i Mataró (Iluro).

INCÒGNITES QUE PERDUREN
El projecte i la restauració –que han tingut un cost de 63.000 euros– han confirmat que l'escultura és una obra grega de l'últim quart del segle II aC, que va arribar a Empúries provinent d'algun taller de la Mediterrània, possiblement de l'illa de Delos. No s'ha pogut resoldre, però, la identitat de l'obra: Esculapi-Asclepi (déu de la medicina), Serapis (divinitat protectora egípcia) o un sincretisme de tots dos.