diumenge, 28 d'octubre de 2007
> Les arrels hel·lenístiques de Catalunya
Cent anys després de l'inici de les excavacions arqueològiques a Empúries, l'estàtua d'Esculapi tornarà a l'Empordà el 23 de març de l'any que ve. Abans, però, passarà pels museus de dues antigues ciutats romanes: Badalona (Baetulo) i Mataró (Iluro). La troballa dels fragments de la peça es va produir el 1909 al jaciment d'Empúries, en els treballs dirigits per Puig i Cadafalch. Va tenir una repercussió considerable i, com a símbol de les arrels hel·lenístiques de la cultura catalana, alguns historiadors defensen que va ser una de les claus que va esperonar el Noucentisme. Poc després de la descoberta, l'escultura va ser traslladada al Museu d'Arts Decoratives de Barcelona. El debat sobre la identitat de l'estàtua (Esculapi-Asclepi o Serapis) ha durat anys, així com la idoneïtat d'incorporar-li els braços. Se sap, però, que l'obra ja va ser restaurada just després de la troballa (amb els braços units amb el cos), com consta en una fotografia publicada a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1910, en un article que Raimon Casellas va dedicar al conjunt de les troballes. Després la peça va ser desrestaurada parcialment i així, sense braços, ha passat a l'imaginari col·lectiu. De fet, existeixen nombroses còpies de l'Esculapi (a Empúries i a Barcelona), i ara en alguns casos s'ha plantejat l'opció d'actualitzar també les rèpliques perquè siguin com l'original. L'any 1932, l'escultura es va integrar a la col·lecció del Museu d'Arqueologia de Catalunya, creat aleshores i on s'ha exposat fins ara, sempre sense braços, que estaven en una vitrina al costat, amb altres fragments petris.
|
