El vilanoví Carles Ill, sabia ja diumenge al vespre que tindria problemes i ahir va avançar la seva sortida de casa per estar a les 11 del matí al centre d'Ensenyament Superior de Música de Barcelona on fa classes de català dos dies a la setmana. A mig quart de nou del matí sortia de Vilanova amb el tren i arribava a Gavà a dos quarts i mig de 9. Després de deu minuts esperant a les escales i al pas sota vies amb desenes de persones més aconseguia pujar a un dels autobusos que un dels informadors anunciava amb un megàfon. A les deu del matí baixava de l'autobús a l'altura de l'avinguda Maria Cristina de Barcelona. L'havien fet passar per davant del Caixafòrum i del Poble Espanyol. Ja havien passat prop de dues hores des que havia sortit de Vilanova i encara li faltava agafar el metro. A les onze del matí començava la classe. No hi faltava cap dels seus alumnes. Els vilanovins i sitgetans que van pujar al tren ahir van haver de repetir el periple del Carles. Segons va poder comprovar aquest diari ahir, el percentatge d'usuaris que van optar per aquest sistema de transport col·lectiu van ser menys, tot i que Renfe no ho va voler confirmar. Esperen que en les pròximes hores donin dades oficials de passatgers.

La resta d'usuaris van optar per agafar el seu vehicle o intentar pujar als autobusos de la línia regular que des de fa temps fa el trajecte a Barcelona. L'empresa que fa el servei al Penedès deia ahir que s'havia notat un increment d'usuaris. L'havien utilitzat 20 persones més de les 200 que ja l'utilitzen.

Alguns dels usuaris que es disposaven a pujar al tren a Vilanova i la Geltrú van optar ahir per demostrar el seu enuig i no pagar el bitllet: el bar de l'estació semblava un colador. I a a Gavà les portes d'accés a l'estació estaven parcialment obertes i era lloc de pas dels usuaris just davant dels informadors, que permetien en algun cas passar sense pagar.

A l'estació de Sant Vicens de Calders, al voltant de les 11 del matí, els usuaris que arribaven a aquest punt perseguien els quatre informadors de Renfe perquè els diguessin si hi havia retard i a quines andanes hi havia el seu tren. L'Hèctor, un informador ja madur de Colòmbia, intentava calmar els usuaris. Ajudava a pujar al tren les dones grans –la plataforma d'accés als combois queda molt alta en aquesta estació– i els atenia amb un somriure: «Dime, mi amor», els deia. Les preguntes no es feien amb el to desitjable. «L'enrabiada de la gent ens la mengem nosaltres», reconeixia.

Els informadors de l'estació de Sant Vicenç de Calders eren conscients del problema que es trobarien els usuaris si agafaven la línia de la costa i quan anunciaven un tren aconsellaven que els usuaris pugessin al comboi de la línia de Martorell per estalviar-se els problemes. Quan pujaven al tren es trobaven amb altres passatgers carregats de maletes que venien del sud amb trens de mitjà i llarg recorregut. En arribar a l'estació els havien fet baixar del seu tren i els havien fet esperar el rodalies següent que passava per la línia C4 per anar a Barcelona. Els qui optaven per agafar el tren de la línia C2, que moria a Gavà, es comptaven amb els dits de dues mans. La majoria eren usuaris que anaven a Segur de Calafell, Cunit o Vilanova.