El castellà és la llengua més freqüent en la dieta mediàtica i cultural dels joves. Els catalans de 14 a 25 anys escolten música, veuen pel·lícules i llegeixen llibres en castellà en proporcions descomunals comparat amb el consum en català, mentre que la desproporció és menor –però igualment flagrant: el castellà triplica el català– pel que fa a la lectura de llibres. En canvi, els dos idiomes s'equilibren força pel que fa a l'assistència a exposicions i a espectacles com el teatre o el circ.

Aquestes dades formen part de l'ambiciós baròmetre que, amb 40.000 entrevistes –la mateixa quantitat que en altres estudis han servit per abastar un país molt més gran com el Brasil– mesurarà l'estat del consum cultural i mediàtic als territoris de parla catalana. Salvador Cardús, president de Fundacc, garanteix que l'estudi, que també posa les bases per quantificar la difusió dels mitjans de comunicació escrits i les audiències de ràdios i televisions als Països Catalans, «serà independent perquè més de la meitat dels patrons de la fundació són tècnics universitaris i no representants dels diferents grups de comunicació».

El primer avançament de les dades de l'estudi certifica el retrocés de l'ús del català entre els joves del país, mentre que a les illes i, especialment, al País Valencià, en molts àmbits és pràcticament inexistent. Entre els 14 i els 25 anys, el jove és un consumidor cultural més habitual que l'adult, però aquest increment se centra en la llengua castellana, ja que el català recula. Un exemple concret: els joves van el doble de vegades al cinema, però mentre el consum en castellà també es multiplica per dos, el català només creix un 0,1% i els que declaren haver vist l'última pel·lícula en català són només l'1,6%. El consum musical (en CD o en concerts) en català gira al voltant del 5%, mentre que el dels videojocs no passa del 0,4. En el cas dels llibres arriba al 14,5%, però té poc a fer al costat del 41,5% del castellà. Les dades aconseguides també demostren que l'ús del català a les Balears és baixíssim i al País Valencià, ínfim.

La mala salut de l'idioma també es fa evident pel que fa a la dieta mediàtica. La preferència dels joves pel castellà es veu accentuada en la tria de mitjans de comunicació, ja que el consum en català dels adults supera el dels joves en tots els mitjans. Es redueix d'un 11% a un 7% en diaris, d'un 8% a un 6% en revistes, d'un 20% a un 17% en ràdio i d'un 29% a un 18% en televisió. El castellà fins i tot és el més utilitzat en la comunicació per SMS.

Segons Cardús, aquest retrocés del català «en una generació més formada que l'anterior» resulta «molt amarg». Amb tot, el sociòleg té la impressió que les dades «són més el resultat de les ofertes que fa el mercat que no pas el resultat d'unes opcions lingüístiques ideològiques conscients voluntàries».

La lectura optimista és pensar que s'han posat les bases per determinar les mancances d'un sector amb «possibilitats enormes per explotar» i que les empreses podran utilitzar aquesta eina per omplir els grans forats de l'oferta cultural i mediàtica.