El setmanari Die Zeit és una de les revistes generalistes de referència publicades en alemany. Fundada el 1946 i editada a Hamburg, és de tendència liberal. Té una tirada mitjana propera al mig milió d'exemplars i el nombre mitjà de lectors és superior a 1,4 milions de persones.

El suplement cultural del mes d'octubre va dedicat íntegrament a la fira del llibre, amb 96 pàgines de gran format i a tot color. El gros del suplement va dedicat a orientar el lector dins la selva de novetats que presenta la fira, i a la part central del suplement hi ha 12 planes dedicades a les novetats catalanes. Comença amb una breu introducció general en què ressalta que la llengua catalana va ser prohibida sota la dictadura franquista i que la cultura catalana sovint és mal entesa quan se la considera com a cultura regional: 11 milions de catalanoparlants fan que sigui una de les grans literatures europees.

La publicació en tres volums d'una selecció dels poemes d'Espriu en l'original i amb traducció alemanya és el motiu d'un article de divulgació sobre el poeta i la seva obra. L'autor P. Hamm lamenta que als manuals alemanys dedicats a la història de la poesia europea moderna no aparegui ni una sola citació de poetes catalans, i presenta tot seguit el marc de la Renaixença catalana i el dels principals poetes del segle XX. Amb una anàlisi gens superficial de l'obra poètica d'Espriu, fa notar alhora tant les diferències entre els registres literaris de Maragall i d'Espriu, com les seves coincidències polítiques en tractar les relacions de Catalunya amb Castella. La pell de brau ocupa un lloc destacat a l'hora de valorar el vocabulari adust i sec del poeta, semblant al del paisatge d'Ibèria.

Un article de J. Guillamon destaca l'apertura del món català des de la Renaixença enfront d'una cultura castellana anquilosada. Aquest europeisme no ha estat reconegut en el món literari però sí en el món de la pintura, en què els mestres catalans han estat ben valorats a Europa. Aquesta apertura europeista contrasta, en l'article següent, amb el món rural que retrata la Solitud de Víctor Català i la seva increïble aventura editorial. Per la seva part Th. Worthmann dedica una llarga anàlisi a l'origen i les característiques de l'obra de Pla, centrades principalment en el El quadern gris i El carrer estret. L'autor recorre la vida de Pla mostrant les seves dificultats inicials de jove i l'aportació que la seva ironia i el seu escepticisme, al costat de les seves descripcions del paisatge, van fer a la literatura catalana a l'època franquista.

Era impossible que en aquestes curtes recensions no hi hagués una obra dedicada a la Guerra Civil, de les moltes que pot oferir la literatura catalana. L'obra triada és Quanta, quanta guerra..., de Rodoreda, comentada per K. Döbler, que destaca l'habilitat de l'autora a mostrar la seva maduresa personal barrejant els diferents nivells de la realitat que ha anat assimilant i que aboca en la seva darrera novel·la.

Una referència mallorquina en la persona de Llorenç Villalonga i dues a autors vius, Maria Barbal i Sánchez Piñol, clouen la secció dedicada al català. Les darreres columnes van dedicades a tres obres d'historiadors publicades ara en alemany: dos resums de la història de Catalunya i una de dedicada a Catalunya sota la Guerra Civil.