Rolls Royce i Mercedes descapotables com a objectes decoratius, fonts de xocolata, barra lliure de sushi... El grup editorial Bertelsmann, un dels més potents del món (a ell pertany Círculo de Lectores, per exemple) no s'està de res a l'hora d'organitzar la seva festa anual a l'hotel The Westin, la més cobejada del «Tot Frankfurt». Només cal dir que, per ser algú en el món editorial, es imprescindible ser-hi i deixar-se veure. I no és tan fàcil aconseguir la invitació. Gairebé cinc-cents convidats hi desfilen procedents d'arreu del món: treballadors de la gran fàbrica global de l'edició. Aquí, editors, agents literaris i professionals del llibre continuen els seus negocis entre copa i copa i vestits amb les millors gales. Per facilitar l'intercanvi –a tots nivells– és imprescindible que els convidats portin a la solapa un cartellet amb el seu nom i l'empresa per la qual treballen.

L'espai és tan gran que fins i tot et donen un mapa per orientar-te entre els diferents espais: Club Lounge, Global Bar, International Restaurant, Music Bar, Sala de Postres i Tapas Bar, cadascun oferint ambients nocturns diferents que els convidats visiten segons l'evolució de la vetllada.

Aquest dijous, amunt i avall dels atapeïts salons i entre les bafarades de glamur, es va poder sentir molt de català. Hi havia des d'editors, com ara Daniel Fernández, d'Edhasa; Ernest Folch, d'Ara; Emili Rosales, de Planeta; sense oblidar alguns autors com ara la madrilenya Júlia Navarro i Carme Riera, a qui es va poder contemplar impertèrrita sucant broquetes de fruita a la font de xocolata.

«Això ja no és com abans, en què els editors parlaven de llibres i literatura. Ara han esdevingut empresaris del llibre i tot s'ha desvirtuat molt», recorda nostàlgic Daniel Fernández, que trepitja la Fira de Frankfurt des de fa vint-i-tres anys. Algunes coses, però, sembla que no han canviat: l'endogàmia del sector, que fa de la festa de Bertelsmann la seva missa anual que ningú es vol perdre.

La festa, que comença cap a dos quarts de vuit del vespre –a Alemanya tenen uns altres horaris– continua sovint al bar del Frankfurter Hof, un altre hotel amb història situat al centre, que pren el relleu per als que els agrada més la gresca. Si en dècades anteriors era aquí on es feien els pactes entre editors i es nuaven amistats, ara més aviat és un lloc chic de trobada on la nit sembla que no acaba mai, igual que l'alcohol.