Fa gairebé deu anys que una resolució del Parlament ja instava la Generalitat a retirar o fer retirar tota la simbologia preconstitucional de les ciutats i pobles de Catalunya. Des de llavors, han estat retirats alguns d'aquests símbols, com ara els monuments i plaques dels cementiris de Figueres, Olot, Girona i Banyoles o el jou i les fletxes del pont de l'Aigua, entre Girona i Sarrià de Ter, i el monòlit del pont de Torroella de Montgrí sobre el Ter. En queden, però, molts d'altres, alguns dels quals és probable que no siguin retirats mai, com l'escut del mercat de Girona, a sobre del qual l'Ajuntament va col·locar un plafó explicatiu del seu significat històric. Aquest és l'únic motiu argumentat pels responsables municipals contraris a retirar aquests símbols: el pedagògic. N'hi ha que han desaparegut perquè les circumstàncies hi han portat, com els escuts dels edificis de les casernes de Girona que van anar a terra, i altres que, sense manteniment, han quedat coberts per vegetació, brutícia o pintades, com la placa del pont entre Esponellà i Crespià.

Pel conseller Joan Saura, Catalunya s'ha avançat en molts aspectes al que preveu la llei sobre els símbols franquistes. L'esforç que han fet la majoria de municipis per a la retirada de símbols, segons Saura, ha permès que ara quedin pocs vestigis, tot i que alguns d'ells són encara ben visibles, com els escuts que encara es mantenen o les creus en memòria dels morts del bàndol nacional, una de les quals es pot trobar als voltants del castell de Figueres i una altra, en el recorregut de l'N-II entre Figueres i Girona, poc abans d'Orriols. La Generalitat elabora ara un catàleg de vestigis de memòria històrica.