A moltes poblacions de les comarques gironines perduren encara plaques amb noms de carrers o amb inscripcions relatives a serveis proporcionats per la dictadura, com els d'habitatges de protecció oficial. Passats els anys del franquisme, els mateixos ciutadans dels diferents municipis es van encarregar d'arrencar les plaques de carrers i places que portaven noms directament relacionats amb el règim franquista com avingudes del Caudillo, carrers del 18 de julio o de José Antonio Primo de Rivera. Molts consistoris es van afanyar a elaborar decrets i normes que van permetre que la nomenclatura franquista desaparegués de nombrosos carrers i donés pas a les noves denominacions, basades moltes d'elles en la memòria d'escriptors, poetes i personalitats de la cultura i de la història política i social de Catalunya. Uns esforços, però, que no han aconseguit l'eliminació plena de tots els vestigis, que en van ser molts i que van proliferar en forma d'escuts, làpides o monòlits.

Són nombrosos els ajuntaments de les comarques gironines que tenen en marxa encara ara un pla per a la substitució de plaques de carrers (moltes ja estan eliminades) i d'inscripcions de l'Instituto Nacional de la Vivienda franquista a les façanes de grups de cases de protecció oficial, les conegudes popularment com a cases barates. Aquest pla d'habitatges es va dur a terme entre els anys 50 i 60, basant-se en una llei del 15 de juliol de 1951. Són poques les poblacions gironines que no disposen d'algunes zones d'aquestes característiques, convertides ara en espais integrats en les trames urbanes i, en alguns casos, requalificades com a punts residencials.