| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dilluns, 1 d'octubre de 2007 > Municipis amb accent propi
El nom de moltes poblacions de Catalunya incompleix les normes toponímiques per conservar la tradició localR. ESTÉBAN / ALBERT VILAR. Girona En el programa de la festa major de Vall-llobrega de setembre apareixia el nom de poble amb accent, «Vall-llòbrega», com defensava l'alcalde anterior, Joan Surroca, tot i que oficialment és sense accent. Aquest és un dels casos sobre la problemàtica del nom dels pobles a les comarques gironines, com també ho són els casos de Calonge o Colonge i Llocalou o Cloclou. Per evitar problemes, la Generalitat va encarregar a l'Institut d'Estudis Catalans un nomenclàtor de tots els pobles per oficialitzar-los. Però n'hi ha cinc amb grafia incorrecta, per l'oposició dels ajuntaments. Són Capmany (Campany), Castell-Platja d'Aro (Castell i Platja d'Aro), Lladó (Lledó d'Empordà), Massanes (Maçanes) i Forallac (Fonteta, Peratallada i Vulpellac).
Antigament, en el segle XII, Capmany constava com a «Campo Magno», és a dir, camp gran, en referència als camps antics de vinya i oliveres. Per això, l'IEC defensa incorporar una m al topònim i no accepta la forma «Capmany», que vol dir cap gros. «És lingüísticament inapropiat», diu l'IEC. Respecte a Castell-Platja d'Aro, defensa que els noms de dos pobles han d'anar units amb la conjunció i. I, si n'hi ha tres, el primer i el segon han d'anar units amb una coma però mai amb guionets. També defensa Lladó amb e perquè l'origen és l'arbre del lledoner. Per origen també creu que Massanes ha d'anar amb ç. I sobre Forallac sempre ha considerat que és un nom artificial i que s'allunya de la tradició toponomàstica catalana. Del veïnat de Llocalou, al municipi de la Vall de Bianya, els garrotxins n'han dit sempre «Cloclou». És una deformació comprensible perquè, d'una banda, el nom correcte és difícil de pronunciar i, de l'altra, el mot Alou ja no s'usa. El terme es refereix a terres que, quan el propietari les vol traspassar, no estan subjectes a càrregues. L'historiador Xavier Puigvert explica que el topònim ja surt documentat –en llatí– en el segle X. |
)
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>Hi posem l'accent? >«Colonge», «Tarruella» i «Regincós» >Sant Feliu o Sant Fèlix >ETIMOLOGIA MUNICIPAL >El nom de moltes poblacions no compleix les normes toponímiques |
 | |||
|