Són infinits els factors que porten un jove a identificar-se amb un univers simbòlic concret, però, segons l'Estudi sobre les representacions simbòliques de la identitat nacional, un 42,2% d'aquestes variables són degudes a l'impacte de la llengua i de l'origen familiar. En aquest context, només el 10,5% es justifiquen pel lloc de naixement del pare i de la mare, mentre que el 36,5% estan condicionades per la llengua que parlen amb els amics, i el 53% restant, per la llengua que fan servir a casa. A partir de l'enquesta, que es va elaborar a partir de mil qüestionaris repartits a alumnes de 4t d'ESO de 19 centres educatius, es tracen sis classificacions en què s'encabirien tots els joves segons la bandera que senten com a pròpia. Els perfils confirmen tots els tòpics.

Els joves que escullen la senyera usen el català habitualment, tenen sobretot els pares nascuts a Catalunya i comparteixen una mateixa estètica: van arreglats o amb roba de marca, i escolten música pop-rock. N'hi ha que diuen que són catalans i prou, i d'altres que també se senten espanyols «perquè Catalunya és dins d'Espanya». I és que la senyera és segurament el símbol més versàtil: per a molts és incompatible amb la pertinença a Espanya, i per a d'altres, no. L'estelada i la bandera espanyola, en canvi, tenen un significat molt més restringit. Els joves que s'identifiquen amb la primera tenen molts coneixements dels referents simbòlics catalans i són els que s'hi adhereixen més. En aquest grup hi ha més nois que noies, prefereixen la música en català i en altres llengües i s'inclinen pel heavy, el hardcore, el punk i l'ska. Manifesten l'independentisme portant adhesius reivindicatius a la carpeta. Els que se situen en un univers simbòlic espanyol tenen sobretot els pares nascuts en altres territoris de l'Estat i parlen castellà. Pel que fa als gustos musicals, prefereixen el flamenc, el pop-rock espanyol, la música màquina i la música electrònica. Porten roba «esportiva» i adhesius de cotxes o motos. Alguns, no obstant això, no se senten propers a cap bandera. És el cas dels nois que provenen d'altres països, que són bilingües a casa i no els agrada participar en qüestions «polítiques». D'altres trien la bandera europea. Acostumen a ser fills d'immigrats que parlen castellà i llengües estrangeres. Però també existeixen els universalistes, que tant prefereixen la senyera, com la bandera espanyola o la republicana. Són crítics amb la política, escolten música alternativa i vesteixen samarretes amb símbols de pau i anarquia.

EL BURRO, MÉS QUE EL CAT
La majoria dels joves que trien la senyera i l'estelada aposten pel símbol del burro català (48,4% i 65,4%) abans que pel CAT (46,5% i 45,6%). A l'altre extrem, el toro triomfa molt més entre els espanyolistes que la E d'Espanya. Un 80,2% dels que diuen que la seva bandera és l'espanyola l'escull. En el rànquing de símbols de catalanitat, Catalunya, Sant Jordi i la llengua catalana són els conceptes que més agraden, però també els més descafeïnats: no cal ser nacionalista per sentir-los propers. Per contra, el Canigó, la Patum i la gralla són bastant desconeguts en general. Els rituals nacionals, com ara la celebració de l'Onze de Setembre, tampoc són gaire populars i només hi participen els joves més reivindicatius.