La clau jurídica, la clau electoral, la clau prepolítica o simbòlica i la generacional. Aquestes són les quatre grans claus que conformen l'horitzó en el curt i mitjà termini de la política catalana actual.

La clau mestra en aquests moments i la que té més probabilitats de seguir-ho sent és la clau jurídica. Catalunya té un nou Estatut des de fa un any i la lògica hegemònica fa pensar que no succeirà altra cosa durant els pròxims mesos i potser anys que un cicle que podríem anomenar de «desenvolupament estatutari». Per molt ràpid que vagi, el desenvolupament estatutari és lent i dóna molt de si perquè tothom es vagi justificant a si mateix. Per contra del que es pot pensar, el nou estatut no és un punt d'arribada, sinó un punt d'inici d'un cicle que, si les coses es van fent més o menys com s'han fet sempre, pot durar dècades. La clau jurídica, doncs, és la que segurament haurà d'obrir tots els panys, que són pocs, perquè tant la porta de la Constitució com la porta de la jurisprudència constitucional, estan ben travades. Així, tindrem un any, o molts anys, de desenvolupament estatutari capitalitzat pel govern de la Generalitat de torn, que en aquest escenari pot continuar sent perfectament el format per PSC, ERC i ICV.

Les eleccions generals La clau electoral, la segona, té a veure amb les eleccions espanyoles de la primavera. És una clau que obre un pany de dues voltes. La primera és saber si continuarà Zapatero a la Moncloa. O si serà Rajoy. Amb Zapatero, la clau jurídica anterior no variarà gaire o gens. Amb Rajoy, la clau jurídica es podria tornar inservible i tard o d'hora haver-ne de buscar un recanvi. La segona volta d'aquesta clau té a veure amb la possibilitat que CiU sigui decisiva en la governació d'Espanya. Si és així i amb Zapatero de president, la composició actual del govern de la Generalitat quedaria tocada de mort. Si CiU governa amb el PP, la política catalana viuria una espanyolització gairebé total, amb el PSC ajudant el PSOE a fer oposició i CiU ajudant el PP a governar l'Estat.

La tercera clau és la de la prepolítica o simbòlica. Podria ser que els sectors insatisfets o avorrits d'esperar de la societat civil s'organitzessin en clau sobiranista i forcessin una via jurídica diferent a la que delimiten els textos legals actuals. Aquesta és una clau de recanvi, que sempre hi és, però que difícilment supera la fase de la xerrameca i la declaració de principis sense acabar-se mai d'articular un moviment social fort i amb influència real sobre la política. El fet que el sistema de partits està molt consolidat malgrat el descrèdit dels polítics, fa molt improbable que la prepolítica deixi d'estar al marge de les decisions institucionals. Una altra cosa és que un fet aïllat, dels que cada vegada sovintegen més, com la simple prohibició de jugar un partit de futbol amistós Catalunya-EUA, pugui servir de detonant en alguna ocasió per desencadenar una insatisfacció latent, per bé que minoritària (per ser exactes, d'una minoria majoritària). I aquí es podria afegir que el revulsiu tant podria ser simbòlic (una agressió esportiva, una agressió lingüística…) com econòmic (un decreixement generalitzat del nivell de vida dels catalans).

Finalment, la quarta clau és generacional. Les generacions no tenen data fixa en el calendari, per això és imprecís saber quan es concretarà la pròxima clau de volta generacional. Però de la mateixa manera que en les primeres dècades del segle XX una generació sencera va activar la Solidaritat Catalana i va assolir la Mancomunitat, i de la mateixa manera que en les últimes dècades també del segle XX, una altra generació sencera va activar l'Assemblea de Catalunya i va assolir l'autonomia d'inspiració federalista i de doble personalitat sobiranista, el fil de la història demana que en el segle XXI hi hagi la concreció d'una nova organització política sorgida de la generació contemporània. El llistó serà més alt (probablement de patró sobiranista), però abans caldrà que el mapa de sigles es torni a dibuixar amb un model diferent al que va sorgir de la transició i que els líders hereus de l'antifranquisme passin definitivament el relleu.

La clau generacional, potser, serà la que obri tots els panys, però temo que abans seguirem provant totes les altres durant anys. És el recanvi de luxe que ens guardem, com la banqueta del Barça.