| |||||
|
dijous, 6 de setembre de 2007 > Punt i a part. Jungla de vidre sobre les vies
Els veïns de la Sagrera critiquen l'excessiva densitat del pla urbanístic que es farà a l'entorn de la futura estació del TAVDAVID MARÍN. Barcelona Torres d'oficines de 18 plantes, hotels, edificis d'habitatge de 9 i 10 plantes: tota una petita ciutat d'oficines que naixerà entre els pròxims quatre i vuit anys al barri de la Sagrera al voltant de la futura estació del tren d'alta velocitat (TAV). El pla urbanístic del sector Entorn Sagrera, que és només una part del total de la transformació vinculada a l'alta velocitat, es troba a les portes de la seva aprovació definitiva, genera unes sucosos guanys immobiliaris a Renfe, propietari majoritari dels terrenys, però ha trobat oposició en el moviment veïnal de la zona. L'associació de veïns de la Sagrera critica l'excés de densitat i l'alçària dels edificis. Els terrenys de Renfe afectats fa anys que estan pràcticament abandonats i just ara hi han començat a desmuntar les naus.
La Sagrera, un petit barri obrer situat entre la Meridiana, el Clot i Sant Andreu, es convertirà els pròxims anys en un nou centre de negocis de la ciutat gràcies a l'alta velocitat. L'Ajuntament de Barcelona està a punt d'aprovar de manera definitiva un dels plans urbanístics del corredor ferroviari: el de l'Entorn Sagrera, que és el que més afectació tindrà sobre el nucli del barri. Al barri fa anys que esperen l'arribada del TAV. De moment ja han viscut un primer canvi important del paisatge amb la conversió del carrer Garcilaso en una avinguda de 45 metres d'ample gràcies a l'enderroc de les cases i fàbriques que hi havia en un dels costats del carrer, que ara es començarà a asfaltar. Però això no ha estat res. Amb el pla Entorn Sagrera, al barri s'hi aixecaran durant els pròxims vuit anys prop de 2.000 habitatges i edificis d'oficines i hotelers. Això, en la façana del barri que dóna a les vies. A la resta del corredor ferroviari fins al nus de la Trinitat s'hi aixecaran un total de 8.000 habitatges més, i edificis espectaculars com ara la torre de Frank Gehry de 34 plantes: una mena de museu Guggenheim de volums irregulars que serà tan alt com la torre Agbar. I és que el pla recull un alt rendiment del sòl que ha estat fins ara industrial i ferroviari. Les illes afectades, entre el pont de Bac de Roda i la rambla Prim, tindran com a mínim nou plantes. I les de més valor immobiliari, les situades davant la futura estació, faran 12 plantes i algunes podran arribar a les 18. En aquesta façana és on es concentraran els usos hotelers (48.500 m²) i d'oficines i comerç (64.436 m²), que es complementaran amb els hotels i les oficines que es faran també amb el pla urbanístic de l'estació. De l'habitatge, la meitat dels 1.900 pisos previstos en aquest sector seran de protecció o dotacionals. El més beneficiat per la transformació del sòl és el Ministeri de Foment, titular d'un 68,5% del sòl a través de Renfe. L'Ajuntament té un 23,5%, i la resta són petits propietaris. |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|