L'estudi L'evolució a la UEM de la participació dels salaris en la renda del BCE analitza el repartiment de la riquesa a vuit estats que representen més del 90 per cent del PIB de la zona de l'euro, amb el resultat que si els salaris representaven el 61 per cent de la renda total l'any 1980 han passat a quedar-se el 54 per cent de la riquesa generada. En aquest període, Alemanya, Itàlia i Àustria han experimentat una caiguda continuada; a l'Estat francès, Bèlgica i Holanda aquesta variable va registrar una disminució significativa en la dècada dels vuitanta; a Finlàndia la caiguda es va produir en la dècada dels noranta, i a l'Estat espanyol la tendència no és clara però «en els últims sis anys sí que s'aprecia un cert descens».

La principal causa, assenyalen els autors del treball, és que la indústria perd pes, mentre que en guanyen els sectors de serveis, que es caracteritzen per mostrar una participació dels salaris en el valor afegit menor que la mitjana de l'economia. En segon lloc, posen un progrés tecnològic caracteritzat per l'ús creixent de tecnologies intensives en capital. En tercer lloc, la flexibilització del mercat de treball, amb sindicats que posen la reivindicació de millores salarials en segon terme per la prioritat de crear feina, «si bé cal esperar que aquest efecte sigui transitori».

El 1970, les branques industrials suposaven prop del 30 per cent de l'ocupació i del valor afegit en el que avui constitueix l'àrea de l'euro. Més de 30 anys després, aquest pes s'ha reduït a menys del 20 per cent, i s'ha convertit els serveis en el sector predominant de l'economia. Segons alguns càlculs, una quarta part de la disminució entre el 1980 i el 2004 del percentatge que els salaris representen en la renda es pot explicar pel canvi estructural observat en la composició del valor afegit, mentre que aquesta proporció s'eleva fins a poc més del 30 per cent si s'analitza el període més recent.

PÈRDUA DE PES SALARIAL
Com que la participació de les rendes salarials en el valor afegit d'algunes branques de serveis és inferior a la mitjana de l'economia, l'augment que han experimentat els serveis als països europeus en les últimes dècades explica en bona part la tendència descendent de la pèrdua de pes dels salaris. Però per altra banda, la caiguda de la participació salarial més pronunciada és en els sectors més oberts a la competència internacional, que no són els serveis sinó algunes indústries, com les de maquinària electrònica i de béns intermedis, en les quals el grau de capitalització ha augmentat de manera notable, optant per més màquines i menys personal.