El cos sense vida de Lluís Maria Xirinacs, un dels grans referents en la lluita per la pau i els drets nacionals dels Països Catalans, va ser trobat dissabte a la tarda, tot i que un escrit que portava a sobre fa pensar que ja duia uns quants dies mort. «En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci. Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci. Gràcies!», es diu en el text.

En nom del govern, el conseller Joaquim Nadal va destacar ahir que Xirinacs «havia estat un testimoni en solitari, més que polític, d'una manera determinada d'entendre la política fora dels circuits habituals», alhora que el recordava com una persona crítica «amb la seva mateixa condició de sacerdot, amb el funcionament del país i fins i tot amb la manera de viure». L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, va parlar de Xirinacs com d'un «profeta» que «parteix dels perills i els errors» i també dels «pecats i les debilitats». «Es podria dir que ens ha fustigat durant molts anys i amb la mort també ens fustiga», va afirmar. Ernest Benach, president del Parlament, va situar-lo com un «model en la lluita no violenta». Felip Puig, portaveu de CiU, va recordar Xirinacs com el «símbol del clamor» que existia a Catalunya en la dècada dels setanta. A través d'un comunicat, el PSC mostrava el seu condol alhora que ressaltava la seva trajectòria política en la lluita antifranquista. Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) el definia com un «referent del moviment independentista popular dels Països Catalans». ICV, a través de la seva portaveu Dolors Camats, el va situar com «un referent» de la lluita per la llibertat de Catalunya i EUiA, per via del seu senador Joan Josep Nuet, va alabar el seu paper com a impulsor de l'Assemblea de Catalunya. Altres organitzacions com ara la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) –que va vaticinar que «molts dels que van renunciar a aconseguir una terra lliure i socialment justa avui glossaran la seva figura»– i el Partit Republicà Català –que va dir que Xirinacs «serà sempre el nostre Nobel de la Pau»– es van afegir a les mostres de condol.

De Lluís Maria Xirinacs i Damians, candidat a Nobel de la Pau els anys 1975, 1976 i 1977, es recordaven ahir finalment les seves vagues de fam i altres accions com ara la de concentrar-se durant un any i nou mesos a la porta de la presó Model per exigir l'amnistia.