Catalunya va perdre ahir una de les figures més rellevants i alhora singulars en la lluita pels seus drets. Lluís Maria Xirinacs, nascut a Barcelona el 1932, va esdevenir un dels personatges cabdals del país durant els anys setanta. Empresonat en dues ocasions pel règim franquista (1972 i 1974-1975), Xirinacs va protagonitzar durant mesos a la Model una persistent protesta a favor de l'amnistia, a més d'exercir d'impulsor de l'Assemblea de Catalunya, plataforma unitària de lluita contra Franco. El 1977 es va presentar amb una candidatura unipersonal a les eleccions generals i va esdevenir amb 550.678 vots el senador més votat a les comarques de Barcelona. La jornada de reflexió, però, tal com confessa Xirinacs en la trilogia de memòries polítiques La traïció dels líders –publicada entre el 1993 i el 1997 amb grans càrregues de crítica als polítics postfranquistes–, la va viure a la porta de la presó Model exigint l'amnistia. L'any 1979 encapçalava una candidatura en el Congrés de Diputats sota la coalició Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional, i un any més tard abandonava la política activa per començar a estudiar un nou model social i polític des del Centre d'Estudis Joan Bardina. Més endavant, Xirinacs participaria en altres organismes d'innovació social, com la Fundació Tercera Via i l'Escola d'Estudis Polítics Randa.

PER A CAROD, UN REFERENT
Xirinacs, però, ja feia anys que mostrava el seu inconformisme. Ordenat capellà amb 22 anys, als 34 va rebutjar els diners que l'Estat donava als sacerdots i va denunciar les relacions Església-Estat amb una vaga de fam, la primera de les sis que faria en dècades posteriors. I fa només set anys, va tornar a protestar de manera activa plantant-se cada dia a la plaça de Sant Jaume i demanant la independència dels Països Catalans.

El 1990 va abandonar el sacerdoci i fa només deu anys es va doctorar en filosofia, després d'obtenir matrícula d'honor en totes les assignatures de la carrera. Últimament Xirinacs mantenia el compromís per mitjà de la Fundació Randa, sorgida de la fusió entre la Fundació Tercera Via i l'escola Randa, a més de participar en iniciatives com l'Arbre d'Assemblees del Poble i ser homenatjat el 2004 a la Universitat Catalana d'Estiu.

El vicepresident del govern Josep-Lluís Carod-Rovira va destacar ahir que Xirinacs era «un dels símbols de la resistència antifranquista a Catalunya», a més de «tot un referent del moviment independentista popular dels Països Catalans, partidari de l'autodeterminació». Carod va subratllar finalment que el pacifisme sempre va ser per a Xirinacs «l'únic instrument per resoldre problemes».