diumenge, 12 d'agost de 2007
> Empresonat amb 73 anys
FERRAN ESPADA.
L'activisme de Lluís Maria Xirinacs en defensa de les llibertats nacionals del poble català no és una qüestió que finalitzés amb el seu passat antifranquista. L'exsenador català va veure de seguida que la transició a l'Estat espanyol no garantia el respecte als drets nacionals. El distanciament amb la classe política més oficialista el va aproximar a l'esquerra independentista. Primer com a impulsor de l'Assemblea d'Unitat Popular, un intent de diversos sectors independentistes com l'MDT o exmilitants de La Crida, de crear una plataforma d'acció unitària. El fracàs d'aquesta formació política el va portar a impulsar personalment un nou projecte de conscienciació nacional: la plantada davant del Palau de la Generalitat que va protagonitzar a partir de l'1 de gener de l'any 2000, durant 12 hores diàries per reivindicar el dret a l'autodeterminació. L'acció va despertar una àmplia campanya de solidaritat amb el nom de «Jo també em planto». La història va voler que l'home que es va fer internacionalment popular per la seva lluita davant la Model en defensa dels presos polítics, l'octubre del 2005 tornés a la presó barcelonina, on va ingressar condemnat per dos anys per apologia del terrorisme per haver expressat la seva opinió en el parlament en l'acte del Fossar de les Moreres de la Diada del 2002. Xirinacs va dir: «Declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha algun policia o fiscal; em declaro enemic de l'Estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna.» Tot i la seva edat i el mal estat de salut, Xirinacs va ingressar a la presó i només la campanya de solidaritat desfermada va fer que al cap de pocs dies fos alliberat.
|
