A tots els va caure algun pal d'envergadura: CiU s'ha quedat sense Tarragona i el PSC, sense Tortosa, mentre que ERC no ha aconseguit augmentar la seva representació a cap de les cinc ciutats principals. És més, a Reus ha perdut un regidor. Però les lectures generals de les dades permeten als partits interpretar-les de manera positiva. De fet, tret d'un PP que admet que s'ha vist perjudicat per la irrupció estèril de Ciutadans i que ha perdut pes allà on CiU ha crescut, especialment a l'Ebre, no hi ha hagut un perdedor unànime en l'àmbit territorial.

CIU.
A excepció de la sagnia de vots a la ciutat Tarragona, on CiU perd els 8.000 vots que troba a faltar al Camp, els convergents han guanyat posicions en la resta de ciutats importants i estan en condicions de recuperar les alcaldies del Vendrell i Tortosa. Han guanyat sufragis a les comarques ebrenques, tot i la davallada de la participació, i han apuntalat les seves majories a Valls i Vila-seca. Pel que fa als pactes, CiU s'acosta a ERC a Valls i a Tortosa, però ni en un lloc ni en l'altre li és indispensable, i busca una maniobra a la desesperada a Reus. El principal escac a la federació es fonamenta en la pèrdua de cinc consellers comarcals que, amb l'augment del PSC i Esquerra, fa perillar la supremacia sobre el mapa comarcal de la federació, que ara mateix té nou de les deu presidències.

PSC.
Simbòlicament, el caràcter metropolità del Camp sembla avançar paral·lel al creixement socialista, un cop aquest ha conquerit el govern de Tarragona. El primer secretari dels socialistes al Camp, Xavier Sabaté, celebrava ahir l'avenç dels seus i enfocava «la línia de costa», on el PSC aspira a tenir l'alcaldia de Torredembarra, Tarragona, Salou, Cambrils i Mont-roig. Sabaté també va insistir a canviar el color del Consell Comarcal del Baix Camp, fent efectiva la majoria d'esquerres que no va aplicar-se fa quatre anys, i altres com ara els de la Conca, el Priorat i el Tarragonès, on els socialista guanyen en vots per primer cop. L'estratègia de pactes del PSC passa també, excepcionalment, per buscar algun tipus de sociovergència al Vendrell, Calafell, Salou i Falset.

A les Terres de l'Ebre, el balanç socialista no pot ser bo. La direcció territorial atribueix la pèrdua de més de 500 vots respecte al 2003 a l'abstenció, però l'acord amb l'UPTA encara ha permès als socialistes sumar cinc consellers comarcals, tot just els que guanya, òbviament, a la Terra Alta.

ERC.
El canvi de majories en els consells també pot passar per la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre. D'una manera o d'una altra, en tots els casos Esquerra, majoritària per primer cop al Priorat, té molt a dir i ho sap. «Aspirem a decidir o presidir, per què no, aquests consells», va manifestar ahir el president de la federació republicana del Camp de Tarragona, Lluís Aragonès, que va valorar que el «comportament electoral» hagi complert les expectatives de la seva formació a excepció de casos com el de Reus. El gran objectiu d'ERC passa ara per estar en el govern de nou de les deu capitals de comarca –podria veure's afavorida per un pacte de tots contra PxC al Vendrell–, cosa que podria fer-se extensible a la desena, Amposta, si els republicans accepten l'oferiment fet ahir per Manel Ferré, de CiU. No deixar escapar les alcaldies de Montblanc i Falset és prioritari per contrarestar la pèrdua de Mont-roig, on, amb tot, Aragonès va convidar sense embuts els seus a buscar un govern de progrés que no compti amb el convergent Josep Maria Aragonès. «No és digne de ser alcalde», va dir Lluís Aragonès.

PP.
Els populars no estan en condicions de fer discursos triomfalistes i ahir el seu president de la demarcació, Miquel Àngel López Mallol, reconeixia que els resultats no són del tot els esperats, malgrat haver mantingut la representació a Tarragona i Reus o haver guanyat un regidor a Salou. «Ciutadans ens ha perjudicat molt i en canvi ells no han fet res», va coincidir López Mallol amb la direcció nacional del partit. Problemes interns també han passat factura al PP a llocs com ara Riudoms, Cambrils i Tortosa, però, en canvi, el fet de tenir possibilitats, encara que siguin poc clares, d'entrar al govern tant a la capital del Baix Ebre com a Valls, després d'uns resultats pobres, es llegeix com un hipotètic punt d'inflexió per recuperar-se. Els populars aspiren a ser determinants a llocs com ara Creixell, Roda de Berà i el Consell Comarcal de la Terra Alta, en aquest cas en favor d'una CiU que hi ha perdut la majoria absoluta.

ICV.
Iniciativa ha guanyat vots i regidors a les Terres de l'Ebre, però s'ha quedat sense possibilitats de mantenir-se en el govern a Tortosa. També ha perdut pes a Cambrils, no ha pogut entrar ni a Valls ni al Vendrell i ha rebut un cop important al Tarragonès i, especialment, a la ciutat de Tarragona. Ahir l'alcaldable i president intercomarcal Lluís Balart lamentava la concentració del vot en mans socialistes i parlava de «travessa del desert», i també veia «complicat» mantenir-se en el càrrec de president d'ICV al Camp. En canvi, els ecosocialistes han aconseguit entrar per primer cop en els consells comarcals del Baix Penedès i el Montsià i poden tenir la clau del del Baix Camp.