CiU fins ara no tenia rival en molts municipis en què l'única candidatura que es presentava era la seva. Però aquest 27 de maig el tripartit presentarà més llistes que mai i CiU haurà de repartir-se els vots. I això vol dir que, ni que sigui per lògica, perdrà alcaldes, regidors, consells comarcals i diputacions. Aquesta advertència l'ha llançada en més d'una ocasió el mateix Josep Antoni Duran i Lleida. I li ha costat el reprovament dels seus socis de Convergència: no perquè li falti raó, sinó perquè expressi públicament el temor que corre per les seus de Còrsega i travessera de Gràcia i afegeixi més dificultats a les que CiU ja té.

DIVUIT ALCALDABLES MENYS QUE EL 2003.
No és només que el PSC, ERC i ICV-EUiA tinguin més alcaldables que en totes les anteriors eleccions municipals, sinó que CiU en presentarà menys que fa quatre anys. En concret, divuit: el 2003 CiU tenia 902 llistes i aquest 2007 es quedarà en 884, menys fins i tot que les 894 que va presentar el 1999 i les del 888 del 1995. La federació perd divuit candidats als ajuntaments, però guanya els mateixos, divuit, a les entitats municipals descentralitzades. CiU culpa el tripartit de la pèrdua d'alcaldables que ha patit: Duran acusa els consellers Joaquim Nadal i Joan Puigcercós d'aprofitar-se dels seus càrrecs per «prometre carreteres» i prendre candidats a la federació.

CATORZE CANDIDATS ES PASSEN AL PSC.
Fins a catorze alcaldes i exalcaldes de CiU de pobles petits es presentaran ara en candidatures del PSC. Entre els fitxatges dels socialistes hi ha l'alcalde de CiU a Vall de Boí des de fa dotze anys i alhora president del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça, Joan Perelada; l'alcalde de Lladorre des de fa més de vint anys, Lluís Colomé; i el que va ser alcalde de Vilobí durant 24 anys, Ramon Rovira. La resta són els de Gavet de la Conca, Salàs de Pallars, Sant Esteve de la Sarga, Tiurana, Granyera de Segarra, Abella de la Conca, Rabós d'Empordà, Vila-sacra, Albons, Nulles i la Bisbal del Penedès.

LLISTES EN TOTS ELS MUNICIPIS DE LA VEGUERIA DE BARCELONA.
No hi haurà cap poble ni ciutat de les comarques de la futura vegueria de Barcelona que no tinguin alcaldable de CiU: la federació presenta llistes en els 123 municipis. A les Terres de l'Ebre, la federació té candidatures en un 98% de les poblacions: 51 llistes per 52 ajuntaments. A les comarques de la Catalunya Central arriba a un 93% del territori –165 candidatures de 177 possibles–. A la vegueria de Girona –192 de 208– i a la del Camp de Tarragona –120 de 131– la federació té alcaldables en un 92% dels municipis. I a les de Lleida –149 de 164– i Alt Pirineu i Aran –70 de 77– en un 91%.

INCENDIS COM SEMPRE, MENYS HECTÀREES CREMADES.
La relació entre CDC i UDC sempre grinyola en les eleccions municipals. I el fet que aquestes fossin les primeres que la federació prepara a l'oposició –el 2003, Pujol encara era president de la Generalitat– feia témer a les cúpules d'un i altre partit que les guerres municipals entre convergents i democratacristians per les llistes es multiplicarien. Això no ha estat ben bé així: hi ha hagut una dotzena d'incendis importants en municipis com ara Igualada, Balaguer, Vic, Sitges, Palamós, Canet de Mar, la Bisbal d'Empordà i Sant Carles de la Ràpita. Però els negociadors Lluís Maria Corominas i Antoni Castellà han aconseguit que el resultat sigui que, per primera vegada, CDC i UDC no presentin cap llista per separat. Una altra cosa, però, és que hi hagi llocs com ara Vidreres i Puigcerdà en què la llista de CiU no tingui cap membre d'Unió o en què els militants descontents d'un o altre partit es presentin en una llista independent o sota les sigles d'algun altre partit. Una altra dificultat afegida és que aquestes són les primeres municipals en què CiU no ha fet les llistes a partir de les quotes de cada partit. Unió encapçalarà gairebé el doble de llistes municipals que fa quatre anys.

TENIR MINISTRES A MADRID O NO.
Si aquestes municipals poden ser per a tots els partits unes primàries de les eleccions estatals, per a CiU, a més, seran importants per al futur de les relacions entre els socis i per al debat intern sobre quina estratègia de futur ha de seguir la federació en la política espanyola. El dia després de les municipals a CiU pot obrir-se una guerra interna entre partidaris i detractors d'entrar en el pròxim govern espanyol ara que la federació no mana enlloc. Duran ja fa mesos que avisa: defensarà «fins al final» i «amb totes les conseqüències» que CiU tingui ministres a Madrid. Té Unió al darrere, però també alguns sectors de Convergència, com són els històrics dirigents roquistes Miquel Roca, Macià Alavedra i Josep Maria Cullell. Un mal resultat el 27 de maig també podria donar força a les cada cop més veus que demanen el trencament de la federació. «Ens hem de plantejar si no trauríem més rèdit anant per separat i fent coalicions electorals concretes que no pas anant sempre junts», va defensar en una entrevista a El Punt l'alcaldable a Vic, Josep Maria Vila d'Abadal. La treva electoral ha deixat penjades altres pugnes internes que s'hauran de resoldre.

524 ALCALDES I 3.693 REGIDORS
. CiU ara té 524 alcaldies i 3.693 regidors. Un 75% dels seus alcaldes governen sols, i els que no, ho fan preferentment amb el PSC –en 34 municipis– o amb ERC –en 32–. Tot i que el tripartit insisteix a retreure a CiU els seus pactes amb el PP, la federació només té 14 alcaldes que governin amb els populars. El PSC, a més, comparteix govern amb CiU i el PP en una desena de municipis. Per si de cas, Mas no tornarà a anar al notari i ha donat carta blanca als candidats de CiU perquè pactin amb qui vulguin. Reeditat el govern tripartit, els alcaldables de la federació hauran de lluitar contra la tendència que el PSC, ERC i ICV pactin també als municipis trencant, si cal, antics pactes de govern amb CiU. Gairebé tan important per a la federació com no perdre l'alcaldia de Tarragona és mantenir les que controla en 13 capitals de comarca més: les Borges Blanques, Mollerussa, Cervera, Solsona, Santa Coloma de Farners, Valls, Montblanc, Vic, el Pont de Suert, Tremp, Sort, Amposta i Vielha. I donar la sorpresa en altres capitals de comarca significatives com són Tortosa, Reus, Figueres, Vilafranca del Penedès, Martorell, Berga, Ripoll i la Seu d'Urgell. Per aconseguir-ho, Mas, Duran i Jordi Pujol, entre altres dirigents, s'estan abocant des de fa dies a escombrar el país fent campanya. Avui, per exemple, Pujol fa campanya a Tarragona per donar suport a Aregio i dilluns vindrà Mas a Reus.