La zona Fòrum és el lloc més dissortat de Barcelona. El votant hi trobarà un festival de ciment i arquitectura pija pensat per a turistes amb inquietuds postculturals i homes de negoci i congrés, cosa que no ens hauria de sorprendre gens si tenim en compte que parlem de Barcelona. Però resulta que el que hi ha normalment a l'esplanada del Fòrum són altres votants que viuen als barris pròxims i que aprofiten aquell territori desolat per fer-hi un passeig solitari amb el gos i mirar les obres del port de Sant Adrià i del zoo marí, mentre que els turistes amb inquietuds postculturals i els homes de negoci i congrés continuen apilonant-se dia rere dia a la Rambla i a les passarel·les del Moll de la Fusta camí d'alguna paella precuinada. Ciutat Vella desapareix immersa en la Barcelona de l'èxit, mentre que a la Zona Fòrum el sol fet de trobar una mica d'ombra darrere d'algun mur i fer conversa amb un jubilat del Besòs ja es pot considerar tot un èxit.

Per no trobar, el votant ni tan sols trobarà candidats, a la zona Fòrum. A Jordi Hereu no se li ha vist el pèl des que va ser nomenat alcalde en algun despatx del carrer Nicaragua, i en lloc de cantar les glòries d'aquell esdeveniment que va moure el món i d'aquest petit Manhattan d'estar per casa que s'ha anat construint al voltant de la reformada depuradora del Besòs, ha preferit agafar la vara d'alcalde per visitar barriades sense glamur, anunciar pisos socials i recuperar ajuts públics per distribuir. Si Montilla va substituir el federalisme tripartit i els estirabots asimètrics de Maragall per una avorrida convivència funcionarial, Hereu sembla que vulgui transformar la grandeur urbanística de la pretensiosa Barcelona del Fòrum de Clos en una avorrida oficina de gestió d'ajuts i normatives municipals, on l'única alegria possible és la cessió d'algun castell pendent de tramitació.

Hi ha testimonis que asseguren que l'altre dia hi va treure el nas Xavier Trias, però va ser precisament per queixar-se que allò està tan buit que cal fer-hi alguna cosa; va proposar omplir-ho d'estudiants d'alguna facultat tècnica perquè tinguin espai de sobre per vagar per l'esplanada abans d'incorporar-se al mercat de treball de les oficines que s'hi hauran d'omplir un dia o altre al 22@ i la nova Barcelona tecnològica, i va marxar ràpidament a buscar el vot en llocs més poblats de la ciutat.

Ahir, a la zona Fòrum només s'hi veia la lenta activitat de desmuntatge de les paradetes de la Fira d'Abril, a penes mitja dotzena d'operaris repartits en diverses hectàrees de terreny. La solitud, les veles de les paradetes a mig desmuntar, el vanos de TMB arrossegats pel vent de llevant, l'esquelet dels pisos i oficines a mig construir i, sobretot, la veu ronca, trencada i demoníaca d'un grup de trash-metal que sonava pels altaveus de l'esplanada donaven a l'espai el toc definitiu d'un Mad-max postnuclear o d'un Planeta dels simis: arribats a la zona de platja del costat de la zona Fòrum, un s'esperaria trobar-hi mig enterrada una estàtua de la llibertat amb la forma de Floquet de Neu, però el que hi ha és l'origen del so dels altaveus: un grup que prova l'equip de so per al concert d'aquest cap de setmana davant la zona de banys, i les obres del zoo marí que s'hi fan al costat.

Gràcies a aquests concerts i festivals i a les festes majors que l'Ajuntament de Barcelona hi ha traslladat, la zona Fòrum obté al cap de l'any uns registres positius d'afluència de públic, malgrat el desús que s'hi observa entre setmana. Un desús que segur que agraeixen els veïns del Besòs, Diagonal Mar i la Mina, que gaudeixen del balcó mediterrani més ample que mai haurien somiat quan allò era el Camp de la Bota, un descampat d'extraradi entre fàbriques i escombraries.

I el millor de tot és que a més ho poden fer amb la tranquil·litat que els turistes amb inquietuds postculturals i els homes de negoci i congrés són a l'altre punt de la ciutat i els alcaldables buscant el vot a la Rambla o a La Moncloa. D'això se'n diu tenir sort.