La proposta de Trias és bucòlica. S'ubicaria «en un lloc extraordinari, al costat del mar, davant de la muntanya de Montjuïc», en un tercer moll al costat dels dos que ja hi ha, enjardinat a la part de muntanya, lloguers reduïts i habitatges d'entre 40 i 60 metres habitats per joves. Costaria 250 milions d'euros i hi arribaria el tramvia. Al costat de la proposta tipus Docklands londinencs del gentleman del canvi , el republicà Jordi Portabella es va afegir a la subhasta demanant que l' utilitzin per fer possible reintroduir 10.000 pisos buits al mercat de lloguer, a un preu un 10% per sota del de mercat, també per a joves, i crear 100 pisos per compartir per a gent gran. I, mentrestant, Jordi Hereu aporta com a nova idea liderar un govern metropolità recuperat vint anys després que assumeixi competències en matèria d'habitatge.

Amb tot, ahir no era el CEO qui ocupava i preocupava els candidats, sinó el CIS espanyol, que preveu una victòria d'Hereu malgrat perdre un regidor i constatar un enfortiment d'ERC i ICV. El tripartit municipal torna a sumar i fa inviable l'alternativa de CiU amb el PP o amb ERC, malgrat que Trias també en suma un més i veu l'enquesta molt cuinada. CiU va guanyar a Barcelona en les eleccions al Parlament. I als republicans no els passaria factura, doncs, almenys a Barcelona, haver fet president José Montilla, l'home que va rellevar Pasqual Maragall.

FEDERALISME O «CONLLEVANCIA»
En les eleccions més genuïnament quotidianes, l'expresident va tornar a posar ahir l'èpica fent campanya a Miravet i amb la lectura de la declaració signada allà per tots els partits parlamentaris per fer possible un Estatut que convencés Espanya que ha de ser plural. Enfront d'això, un altre símbol, Felipe González amb Celestino Corbacho a l'Hospitalet, una altra manera de veure el socialisme i les relacions amb Espanya: la conllevancia d'Ortega y Gasset entre Catalunya i l'Estat, o millor, entre els catalanistes i Espanya.

Però l'enquesta del CEO de què parlàvem reflecteix que només un 5% dels catalans entén les relacions Catalunya-Espanya com el gran problema del país, així que ahir van continuar les referències a la immigració. Imma Mayol 07 va dir que, si és alcaldessa, el primer que farà és impulsar la modificació de la llei perquè els immigrats puguin votar. En l'altre extrem, Josep Antoni Duran i Lleida va culpar els autors del discurs «falsament progressista» de deixar, amb propostes com ara els papers per a tothom, al límit de la fractura social poblacions com ara Salt, governada per CiU, on Duran anirà avui disposat a parlar clar. El DVD del PP de Badalona, que lliga immigració i inseguretat, ha situat el debat en el punt de mira i SOS Racisme ja ha demanat que no es faci demagògia amb aquest tema. Hem passat del Confidentialcat de CiU al DVD de Garcia Albiol, però de vídeos n'hi ha d'altres. El PSOE en té un que recorda la guerra de l'Iraq, aquella que fa quatre anys li va fer passar magre a Fernández Díaz en una campanya en què ara qui rep és ICV i Ciutadans, mentre ell es mou com peix a l'aigua perquè ha aconseguit que el discurs se centri, de moment, en els eixos que repeteix com una gota malaia el Sarkozy de les Corts, l'home que vol enterrar la Barcelona del tripartit com el nou president francès el Maig del 68. Fernández no tant, perquè almenys vol recuperar l'esplendor del Paral·lel. Però, això sí, amb seguretat. I això, pel PP, només passa si governa, com ho demostra a Castelldefels amb un cartell que fa de la ciutat un cau de delinqüents. Almenys José Manuel Lorenzo sap que es presenta, no com el candidat de Mura.

França és també un referent per a Duran, pel que fa a la participació i pel tipus de discurs. L'home de CiU a Madrid retreu que Zapatero i Rajoy faltin al respecte als ciutadans prenent-se les municipals com unes primàries, els uns parlant de l'Iraq –ho va demostrar ahir Felipe–, els altres centrant el discurs en les llistes de «terroristes» d'ANB. I als Països Catalans una majoria absoluta avala el PP del mercadeig de la fórmula 1 al País Valencià i no tant Jaume Matas a les Illes, que perdria la majoria.