Aquí ningú inventa res i és difícil sorprendre's davant els cartells electorals. Ho diuen els que hi entenen, que també opinen que, dels cinc cartells de candidats a Barcelona, el de Jordi Hereu (PSC) és el més «arriscat». «És el més atípic, i més per a un partit que governa», comenta Jesús del Hoyo, que és professor titular de projectes de disseny gràfic de la UB. «Destaca el treball de collage, que dóna importància al col·lectiu», i afegeix que recorda alguns cartells de començament de la democràcia, quan calia fer entendre més que mai el lligam d'unes eleccions amb el col·lectiu.

Les consideracions d'un dissenyador permeten veure-hi clar una mica més enllà del mateix cartell i despullar el missatge del candidat. Si el cartell d'Hereu és el «menys personalista», el de Jordi Trias (CiU) és el que més. «El que diu Trias surt amb una vinyeta, hi ha molts missatges i tots giren al voltant de l'individu», apunta Del Hoyo. «Intenta generar confiança com a persona, i no tant com a partit», puntualitza.

El disseny d'ERC (que té diverses versions temàtiques del mateix cartell, amb imatges i posats diferents de Jordi Portabella) «és el que marca més clarament una actitud de la persona amb l'entorn» (el candidat mirant a l'infinit), comenta. A més, crida l'atenció el contrapicat de la fotografia, que «situa el candidat com en un pedestal».

El «més convencional» és Alberto Fernández Díaz (PP), que fonamenta «el seu discurs en el missatge textual». S'allunya «dels tòpics cromàtics», que abans associaven la ideologia conservadora amb tons freds (el seu antic blau, ara canviat pel taronja) i la progressista amb tons càlids. En general, tothom opta per imatges càlides.

Quant a Imma Mayol (ICV-EUiA), el més cridaner és aquest «Mayol'07»: «Utilitza la marca personal com a eslògan, és una cosa que s'està començant a fer», indica Del Hoyo, que remarca el canvi entre el cartell de campanya i els primers que ICV-EUiA havia penjat: «La primera imatge era més agressiva i la d'ara és més afable.»

Precisament en aquest «Mayol'07» es fixa Pere Ballart, professor de retòrica i teoria de la literatura a la UAB, a l'hora de comentar els eslògans dels candidats. Segons ell, el conjunt de lemes demostra, en general, «escassa imaginació». «Mayol no té cap mirament a tornar-se a reinventar, després d'haver-se presentat com a antisistema», afirma, i ironitza: «Per la identitat del seu espòs, potser hauria estat bé doblar el zero (Mayol 007).» Del «Nou alcalde, noves idees» (PSC), creu que «dissimula» la falsa novetat d'Hereu, alcalde en exercici. «Amb el canvi, tu hi guanyes» (eslògan central de CiU), subratlla el fet que fa referència al concepte «materialista» del guany.

L'eslògan del PP («Confiança en el futur») també s'imposa als altres en classicisme. «Combina la clàssica fórmula buida de la frase feta i transmet un valor positiu», conclou Ballart. ERC combina diversos lemes, amb la repetició, en tots els cartells, de l'«Utilitza'ns» i el «Treballo per a tu», que «convida a veure el candidat en el moment d'atorgar plaer al seu potencial elector... o electora, és clar».