Aquest és el primer any amb una subvenció de la Unió Europea per a la colza. Els pagesos reben els 45 euros d'ajut directe com a conreu energètic, a banda del pagament únic. Per això, els agricultors, per poder cobrar el subsidi de 45 euros per hectàrea han d'haver-se inscrit, com a cultiu energètic, a la DUN, la declaració única agrària, el pacte a què estan obligats per poder cobrar subvencions. A banda d'això, han de complir unes altres condicions: fer una declaració de conreu industrial, tenir unes produccions mínimes en secà i en regadiu i presentar un contracte amb una empresa homologada perquè els en garanteixi la compra i la posterior transformació en biodièsel. A les comarques gironines hi ha dues empreses certificades per comprar la colza: Servicentre Guitart SL, de Vila-sacra, i Agroquímics Salvi, de Vilobí d'Onyar.

El DAR ha fixat uns rendiments mínims per cobrar subvencions, que varien per demarcacions: a les comarques gironines s'exigeix uns rendiments mínims de 900 quilos per hectàrea de secà i de 1.900 quilos per hectàrea de regadiu. En canvi, s'exigeix uns rendiments més elevats a les comarques barcelonines: de 1.200 kg/ha de secà i de 2.000 kg/ha de regadiu. A les comarques de Lleida els rendiments mínims exigits s'han establert en 1.200 kg/ha de secà i en 1.900 kg/ha de regadiu. A les comarques de Tarragona, els rendiments mínims són de 600 kg/ha de secà i les 1.900 kg/ha de regadiu.

El tècnic Mateu Casadevall, un dels principals especialistes en colza del país, fa notar que aquest any ha plogut prou i els rendiments seran generosos. S'han establert uns mínims en regadiu, però es tracta d'un conreu d'hivern, de secà, i de rotació als cereals d'hivern (blats i ordis). A més, un dels inconvenients del conreu és l'excés d'humitat del sòl.

Té dos inconvenients més: el pugó i el vent. Si agafa pugó, s'ha de procurar usar un insecticida que no mati les abelles, ja que és una espècie molt mel·lífera i les atrau molt.

Quant al vent, els cops forts de tramuntana, si no fan obrir la síliqua i fer que en caiguin els grans, fan tocar entre elles aquestes càpsules allargades que allotgen les llavors i cauen senceres a terra. Per això, no és un conreu gaire recomanable a l'Empordà. Mentre que al Baix Empordà hi ha poca superfície de colza, l'Alt Empordà és una de les comarques gironines amb més hectàrees d'aquest conreu, junt amb la Selva, el Gironès i el Pla de l'Estany, que és la comarca on fa més temps que en sembren.

Els tècnics consideren una bona opció agronòmica l'elecció del conreu de colza, perquè és ideal per a la rotació amb cereals, deixa bé l'estructura del sòl i elimina (afoga) les males herbes; no és, però com les lleguminoses, que fan un aport important de nitrogen en el terreny. No obstant això, Mateu Casadevall alerta que no se sembra en la dosi correcta, perquè a Catalunya el pagès busca massa rendiment i pensa aquest conreu massa com una rotació del cereal i per eliminar males herbes. Aquest tècnic fa notar que l'abús de dosis de sembra altes amb el consegüent conreu massa dens sol causar problemes de bolcat. D'una part d'això n'acusa l'administració, ja que n'ha establert estàndards massa elevats de sembra: de 9 quilos per hectàrea en regadiu i de 6 kg/ha, en secà.

Des de l'administració, hi ha interès per potenciar aquest conreu, segon explica Josep Guix, delegat del DAR a Girona –Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural–. La crisi del petroli ha portat els governs europeus a estudiar el conreu d'espècies oleaginoses susceptibles de transformar els seus greixos en biodièsel.

Malgrat tot, les 1.600 hectàrees de colza sembrades a les comarques gironines no són ni un 2% de les 88.500 hectàrees de conreus totals d'herbacis.