Tenim uns quants camps ben grocs i ja ens sembla que tots són d'aquest color tan Van Gogh. Semblen naps, però és colza. I Déu ha volgut que els holandesos ens lleguessin el mot coolzaad, originàriament llavor de col. La colza, la col, el bròquil, els naps, el colinap, el napicol... són totes espècies emparentades, del gènere Brassica, de la família de les crucíferes, totes amb flors grogues o groguenques, unes més escandaloses que altres, i totes amb el fruit en síliqua, una càpsula allargada plena de granets.

Per a una generació de ciutadans amb l'ús de raó a ple rendiment a partir de l'any 1981, colza és un mot que els fa tremolor, paor, malfiança. Recorden la síndrome tòxica causada per aquell oli de colza desnaturalitzat. La colza no és dolenta per naturalesa, ans al contrari. I a més: aquestes prop de dues mil hectàrees de colza són per fer-ne carburants per al parc automobilístic. És una colza subvencionada perquè el preu del barril de petroli no arruïni la vella Europa. La UE ho fa per afluixar la pressió de l'OPEP i dels altres països extractors de combustibles fòssils.

És una herba amb flors de color tan indiscret que sembla que els pagesos no hagin volgut sembrar res més que colza. Els camps de colza que ens han modulat el paisatge a ritme de les subvencions.

Han fet un paisatge pintoresc; les fotos que s'hi deuen haver fet! I el menjar que s'ha deixat de produir! Això que dic no és demagògia: gireu-vos cap a Mèxic i mireu què els ha passat amb el blat de moro per a biocarburants. Tenen menys blat de moro per a l'alimentació i se'ls han apujat les tortillas, el seu pa de cada dia. I per això surten al carrer i protesten.

A Josep Maria Poch, empresari i president del Col·legi de Pèrits i Enginyers Tècnics Agrícoles, l'escandalitza que la colza ocupi els terrenys fèrtils que haurien de servir per a productes de valor afegit elevat i per a cereals, bàsics per a l'alimentació humana. Té raó, si volen vistes panoràmiques i paisatges ben cuidats l'administració hauria de vetllar perquè el pagès i no pas l'especulador pugui viure bé de la terra. Poch considera que s'haurien de dedicar els mals camps de conreu i els boscos de mala qualitat (els que havien estat terrenys agrícoles) als conreus energètics: «El paisatge es degrada quan el pagès ha de plegar perquè no es guanya la vida fent aliments de qualitat. Els conreus energètics s'han de fer en les hectàrees abandonades. No s'ha de desforestar l'Amazònia ni els boscos bons d'aquí.»

L'administració agropecuària de Brussel·les, coherent amb la seva política habitual, la torna a vessar. El biocombustible s'hauria de fer en terres marginals; si es fa en sòls agrícoles podem quedar sense menjar immediat i de qualitat i el dia que no puguem produir menjar quedarem desemparats en mans del Doctor No i altres companyies bananeres. En comptes de subvencionar els pagesos perquè deixin de produir i abandonin les terres, els hauríem de subvencionar perquè en aquests camps ermats s'hi conreïn llavors per a biocombustibles o biocarburants. Posats a fer, també s'hauria de promoure la rotació de conreus herbacis d'oleaginoses, soia, gira-sol, blat de moro o cacauets, en antics camps de conreu ocupats per boscos espontanis i de mala qualitat, plens de bardissa i herbam sec molt combustible i amb un risc enorme d'incendis.

Els conreus energètics per a biocombustibles –biodièsel, etanol– creixeran mentre el preu del barril sigui molt car i mentre el canvi climàtic amenaci la humanitat i hi hagi menjar per a tothom.

Mentrestant, aquests camps de color groc llampant i pintoresc seran els nostres camps de petroli.