El president de l'Associació de Càmpings de Barcelona –que aplega uns seixanta establiments d'aquesta mena–, Francesc Caballé, declara que en els últims tres anys s'han incrementat les demandes per viure en un càmping, però que darrerament les peticions s'han disparat encara més: «No hi ha dia que no rebem almenys dues o tres trucades de gent que ens ho demana», assegura. El perfil dels sol·licitants és prou significatiu: tots són homes –«de moment no ens ha trucat cap dona»–, tenen entre 30 i 45 anys, viuen sols, i en la major part dels casos s'han separat de la parella i ella, la dona, s'ha quedat amb el que era el domicili familiar. «Ella es queda el pis i ell, la caravana de les vacances», comenta Caballé. En la major part dels casos, però, l'home ni té caravana ni res i opta per llogar-la com una solució ràpida –ja que no ha d'estar perdent el temps buscant i comparant pisos–, i d'entrada més econòmica que llogar un habitatge perquè no ha d'abonar ni avals ni fiances.
Viure en un càmping, però, tampoc resulta gens barat. El president de l'Associació de Càmpings de Barcelona explica que els preus depenen dels metres quadrats de la parcel·la, i de la qualitat i quantitat de serveis que ofereix l'establiment. Així, en un càmping de segona categoria (amb parcel·les d'un mínim de 60 metres quadrats, dutxes individuals amb aigua calenta, bar i servei de vigilància les 24 hores del dia, segons estableix la normativa), el preu mínim amb subministrament elèctric inclòs pot oscil·lar entre 500 i 600 euros mensuals. Les tarifes, però, poden superar fàcilment els 1.000 euros si es lloga un bungalou, és a dir, una caseta de petites dimensions, però totalment equipada i amb lavabo inclòs.
A més, hi ha un altre inconvenient i és que en teoria està prohibit residir en un càmping si no és de forma temporal. El Decret 55/1982 que regula la pràctica del càmping i els establiments que es dediquen a aquesta activitat diu literalment en l'article 1 que les caravanes o altres albergs similars poden restar «un màxim d'onze mesos al mateix espai de terreny». Olga Ibáñez, del càmping Aqua Alba, a Gualba (Vallès Oriental), apunta una cosa més: «No pots empadronar-te i dir que vius en un càmping. Cap Ajuntament ho acceptaria.» Amb tot, afirma que des de l'estiu ha atès «moltíssima gent» que pretenia residir al càmping. En aquest cas es tracta d'un càmping privat i, per tant, les parcel·les estan a la venda. Segons Ibáñez, el preu mitjà volta els 40.000 euros, tot i que depèn de les dimensions de la parcel·la.
Jaume Muñoz, responsable del càmping Playasol a Mataró –que obre per Setmana Santa i fins a final de novembre–, també confirma que els homes separats són els que més demanen residir al càmping i vaticina que «això anirà a més perquè cada vegada hi ha més parelles que se separen i cada vegada els pisos són més cars». «És el pa de cada dia», comenta Josep Quiñones, propietari del càmping El Pasqualet, a Caldes de Montbui (també al Vallès Oriental), que tampoc no es cansa d'atendre cada dia gent que vol viure en una caravana o un bungalou. Hi ha de tot, diu: «Des d'estrangers que vénen a treballar a Barcelona una temporada i prefereixen instal·lar-se al càmping que no pas en un hotel, fins a famílies que es muden a un pis nou, però les obres encara no estan acabades i han deixar del pis on vivien fins ara.»
)
