Una capsa de mistos. Això és el que sembla la caravana on en Carles resideix des de fa dos mesos en un càmping de la comarca del Maresme. Es va separar fa poc, i a ell li va tocar marxar del domicili familiar. «Tenim dos fills i ella es va quedar el pis», justifica. La caravana fa uns quatre metres de llarg i moure's per l'interior és gairebé una obra d'enginyeria. A un costat de l'habitacle hi ha una minicuina i a l'altre, una petita taula i un seient en forma d'u que es converteix en llit a la nit. Una nevera de petites dimensions i una TV –que ell mateix ha comprat– completen la caravana. Per això paga 500 euros al mes, i per poder aparcar el cotxe dins el càmping i disposar de subministrament elèctric. Ho considera una mica car, però diu que el primer mes encara li van cobrar més (600 euros), i que també va estar buscant pis de lloguer per la mateixa zona i li demanaven fins a 1.100 euros, a més d'haver d'avançar el lloguer de tres o quatre mesos, cosa que li suposava «desembutxacar molts diners», que no tenia.
També admet que podria haver buscat una alternativa a un preu assequible en algun barri popular d'un municipi de la comarca, però no li venia de gust «ficar-se en segons quins llocs». «La caravana és petita però almenys l'entorn no està malament.» El càmping és a pocs quilòmetres de Barcelona i a escassos metres del mar, hi ha pins, i el més important, diu, és a prop d'on viuen els seus fills. «A més, tot va ser molt ràpid i tampoc tens temps de pensar-hi. Per això vaig començar a viure aquí», comenta. Quan va anar a preguntar al càmping si tenien alguna caravana disponible, el propietari li va preguntar si era separat: «‘Es que ho porto escrit a la cara?', em vaig preguntar.» Està clar que no era el primer home que havia trencat amb la parella i que demanava viure allà. «Si tens diners i et separes, no passa res. Però si no en tens i a sobre hi ha fills pel mig, els homes en sortim molt mal parats.» La seva exdona sap que viu al càmping i també les seves amistats més properes. «Tampoc és qüestió d'anar publicant-ho arreu», comenta. Per això prefereix no donar la cara i mantenir l'anonimat.
