| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 25 d'abril de 2024


dilluns, 30 d'abril de 2007
>

Els càmpings esdevenen lloc de residència habitual d'homes separats

Cada vegada hi ha més demanda

MÒNICA BERNABÉ. Barcelona
Els càmpings s'estan convertint en lloc de residència habitual d'homes que s'han separat de la parella, i que veuen en aquests espais una solució ràpida on viure i relativament més econòmica que un habitatge convencional, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona. Amb tot, allotjar-se en un càmping tampoc és barat.


+ En Carles, un home separat que viu en una minúscula caravana en un càmping als afores de Barcelona.

El president de l'Associació de Càmpings de Barcelona, Francesc Caballé, declara que en els últims tres anys s'han incrementat les demandes per viure en un càmping, però que darrerament les peticions s'han disparat encara més: «No hi ha dia que no rebem almenys dues o tres trucades de gent que ens ho demana», assegura. El perfil dels sol·licitants és prou significatiu: tots són homes, tenen entre 30 i 45 anys, viuen sols, i en la major part dels casos s'han separat de la parella i ella, la dona, s'ha quedat amb el que era el domicili familiar. L'home opta per llogar una caravana com una solució ràpida –ja que no ha d'estar perdent el temps buscant i comparant pisos–, i d'entrada més econòmica que llogar un habitatge perquè no ha d'abonar ni avals ni fiances.

Viure en un càmping, però, tampoc resulta gens barat. Caballé explica que els preus depenen dels metres quadrats de la parcel·la, i de la qualitat i quantitat de serveis que ofereix l'establiment. Així, en un càmping de segona categoria, el preu mínim amb subministrament elèctric inclòs pot oscil·lar entre 500 i 600 euros mensuals. Les tarifes, però, poden superar fàcilment els 1.000 euros si es lloga un bungalou, és a dir, una caseta de petites dimensions, però totalment equipada i amb lavabo inclòs.

A més, hi ha un altre inconvenient i és que en teoria està prohibit residir en un càmping si no és de forma temporal. El Decret 55/1982 que regula la pràctica del càmping i els establiments que es dediquen a aquesta activitat diu literalment que les caravanes o altres albergs similars poden restar «un màxim d'onze mesos al mateix espai de terreny». Olga Ibáñez, del càmping Aqua Alba, a Gualba (Vallès Oriental), apunta una cosa més: «No pots empadronar-te i dir que vius en un càmping. Cap Ajuntament ho acceptaria.» Amb tot, afirma que des de l'estiu ha atès «moltíssima gent» que pretenia residir al càmping. Jaume Muñoz, responsable del càmping Playasol a Mataró també confirma que els homes separats són els que més demanen residir en aquests espais i vaticina que «això anirà a més perquè cada vegada hi ha més parelles que se separen i cada vegada els pisos són més cars».



 NOTÍCIES RELACIONADES

>La vida en una capsa de mistos

>Creix el nombre de separats que han de viure en càmpings

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.