El món educatiu trontolla i la sisena hora en torna a ser la causa. Aquest cop, però, l'origen del terrabastall és una enquesta feta pel sindicat USTEC-STES, majoritari entre els docents de Catalunya i màxim detractor d'aquesta ampliació horària. Aquest sindicat, que no va subscriure el Pacte Nacional per a l'Educació, va guanyar 78 dels 176 representants que hi havien en joc en les eleccions sindicals del novembre passat, mentre que els sindicats que van signar l'acord van perdre representació, cosa que es va interpretar com un vot de càstig. L'enquesta, realitzada a 97 centres educatius on ja s'ha aplicat la mesura, que suposen un 9% de les escoles i que representen prop d'un 4% dels mestres d'aquest tram educatiu afectats per l'ampliació, assenyala que un 84% dels docents són partidaris de suprimir la sisena hora i que un 91% creuen que és una mesura política «més aviat electoralista». Les raons, per les xifres de l'informe titulat La sisena hora, un any després, són evidents: quasi tres quartes parts dels professors afirmen que aquesta iniciativa no servirà per millorar les competències bàsiques de l'alumnat de manera significativa, un 64,6% opinen que no és de gran utilitat i un 87,1% consideren que la seva posada en marxa ha estat improvisada, sense continguts ni metodologies clares. Un 65% dels enquestats afirmen utilitzar aquesta eina per reforçar matèries curriculars i només un 6%, per a llengües estrangeres.

«No té fonament pedagògic, s'ha fet sense cap mena de planificació i no crec que hi hagi prou personal per a l'ampliació prevista», va assegurar la portaveu d'USTEC-STES, Rosa Cañadell, que va demanar una moratòria en relació amb l'últim punt. El curs vinent, la Generalitat té previst ampliar l'aplicació de la sisena hora a tots els centres de poblacions que superin els 5.000 habitants, amb la qual cosa la mesura arribarà a un 90% de les escoles. Educació calcula que faran falta 2.800 mestres i ha assegurat que l'ampliació es farà amb garanties. Tot i això, el sindicat recela, considera la xifra insuficient i es pregunta com es podrà comptar amb prou professionals quan el març passat es van quedar sense cobrir 3.000 nomenaments per suplir baixes.

PROBLEMES ORGANITZATIUS
La valoració d'USTEC-STES posa en dubte la visió més optimista de l'informe que ahir va difondre la conselleria d'Educació i que, segons Cañadell, «es limita a constatar l'aplicació de la mesura en comptes de fer-ne una avaluació rigorosa». Cañadell va fer una crida als altres sindicats i no va descartar futures mobilitzacions. Per la seva part, el portaveu de Fete-UGT, Daniel Medina, va afirmar que el sindicat només defensarà l'ampliació si es garanteix una aplicació en condicions. No va ser possible copsar la visió del sindicat CCOO. L'informe d'USTEC també posa de manifest els problemes organitzatius, la poca incidència en el foment de la conciliació laboral i familiar, i la falta d'eines per avaluar aquesta experiència.