| |||||
|
|||||
|
diumenge, 22 d'abril de 2007 > Identifiquen 130 plantes amb potencial invasor al massís de les Gavarres
Un 15 % poden causar un impacte important per al massís, i caldrà fer-ne treballs de seguiment i controlJOAN TRILLAS. Monells Un estudi promogut pel Consorci de les Gavarres i elaborat per Joan Font, del Grup de Recerca de Flora i Vegetació de la UdG, amb la col·laboració d'experts locals, ha catalogat les plantes no autòctones que s'han introduït al massís de les Gavarres. De les gairebé 200 espècies introduïdes, unes 130 es podrien considerar naturalitzades, amb capacitat per reproduir-se i mantenir poblacions amb cicles de vida complets sense la intervenció directa de l'home. L'estudi també en valora la capacitat invasora, i recomana actuar sobre 17 plantes perquè tenen més capacitat de dispersió i afectació en els ecosistemes de les Gavarres. Dos arbres, l'ailant i l'escàssia, són les espècies amb més potencial invasor, que caldria controlar amb actuacions prioritàries de gestió i control.
Amb tot, una de les conclusions del treball és que el caràcter forestal de les Gavarres evita la penetració i establiment de moltes espècies al·lòctones. Les plantes al·lòctones representen aproximadament un 10 % de la flora representada al massís, percentatge similar al d'altres espais naturals propers. El treball ha servit per seleccionar les espècies prioritàries per fer-ne el seguiment o el control o eradicar-les. Per això s'ha avaluat, de cadascuna de les plantes catalogades, la importància del seu impacte, abundància i l'amenaça que representa a les Gavarres. Un altre paràmetre és la possibilitat de control i la capacitat que és té d'actuar-hi. Els resultats globals de la valoració mostren un percentatge important de plantes amb un impacte baix o moderat (85%), però també un percentatge elevat de plantes amb possibilitats de control limitades (87%). La dificultat per eradicar algunes espècies o l'elevat cost econòmic que representa controlar-les fa que, tal com conclou l'estudi de Joan Font, les armes més efectives per afrontar el problema de les espècies invasores siguin la prevenció i la intervenció ràpida en el cas de la detecció de focus nous. Narcís Vicens, dels serveis tècnics del Consorci de les Gavarres, corrobora l'oportunitat d'aquests mesures de lluita i remarca la necessitat de sensibilitzar tots els sectors implicats (població local i residents en urbanitzacions, ajuntaments, empreses de jardineria i vivers) i d'aconseguir la coordinació de les administracions per afrontar aquest problema. En aquest sentit, molts espais naturals comparteixen problemes similars i l'intercanvi d'informació i experiències de control de determinades plantes invasores pot ser molt beneficiós. De manera preliminar l'estudi proposa emprendre accions urgents amb l' ailant ( Ailanthus altissima ) i la robínia, escàssia o falsa acàcia ( Robinia pseudoacacia ) dues espècies arbòries d'introducció voluntària utilitzades encara avui dia amb finalitats ornamentals i que tenen un paper invasor important en els boscos de ribera. També es consideren necessàries actuacions amb una prioritat mitjana per a disset espècies més, entre les quals hi ha la limitació de l'ús com a plantes ornamentals d'alguns arbres i arbusts com ara la budleia, el plomall de la pampa i diverses acàcies. Actualment, i ja en una segona fase de l'estudi sobre flora invasora al massís, s'està fent un seguiment detallat sobre el terreny de la distribució, comportament reproductiu i dispersiu d'aquestes espècies més problemàtiques i es formularan propostes concretes necessàries per controlar les poblacions que ho requereixin. AILANT (Ailanthus altissima) Ocupa rodals aïllats en vorades de carretera i boscos de ribera. Té un alt potencial invasor i cal evitar-ne la proliferació. MIMOSA (Acacia dealbata).Plantada prop dels masos per la seva vistosa floració. Rebrota amb facilitat i pot formar rodals densos. ROBÍNIA O ACÀCIA (Robinia pseudoacacia) Cal vetllar per evitar-ne l'expansió pels boscos de ribera més ben conservats i de major interès de l'espai. FIGUERES DE MORO (Gènere Opuntia)Aquestes plantes s'escampen per vores de camins, erms, roquissars d'ambients secs i assolellats. BUDLEIA (Buddleja davidii) De presència molt puntual al vessant nord, afecta ambients humits de prop dels cursos fluvials. Cal evitar-ne la propagació. CORONIL·LA GLAUCA (Coronilla Valentina) Viu en indrets ruderalitzats, erms, brolles de marges de camins. Pot competir amb espècies protegides de flora autòctona. VINYA VERGE (Parthenocissus quinquefolia) Usada per entapissar murs, es pot escampar per bardisses, bosques de ribera i vorades humides de bosc. DELAIREA ODORATA S'escampa per les bardisses i vegetació de ribera en cursos fluvials del vessant marítim. (Fotos: J.Font, E.Bisbe i G. Carrión) |
| NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>La resistència a les invasions >Una vintena de plantes tenen potencial per afectar l'ecosistema de les Gavarres |
![]()
|