| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 11 de juny de 2026


diumenge, 22 d'abril de 2007
>

La resistència a les invasions

El bosc mediterrani al massís de les Gavarres frena la pressió de la flora invasora

J.T..

+ La important massa forestal de les Gavarres actua, en gran mesura, de mur. Foto: A.V.

L'estudi de Joan Font, fet amb la col·laboració d'Albert Mallol, Enric Bisbe i Josep Maynés, remarca que pel conjunt del territori estudiat, l'actual caràcter forestal de les Gavarres fa que els espais oberts siguin escassos i de petita extensió. I Això evita l'establiment de moltes espècies al·lòctones al massís. Altres factors, com ara la falta de pertorbacions de certa extensió, els incendis forestals recents, les roturacions agrícoles i el creixement urbanístic a l'interior de l'espai dificulten l'establiment d'espècies al·lòctones, en contraposició al que succeeix en altres espais.

En el treball també s'ha constatat que la informació bibliogràfica disponible sobre els mecanismes reproductius de moltes espècies foranes és incomplet i no es corresponen necessàriament amb les observacions personals fetes al territori o almenys es demostra que encara hi ha un desconeixement sobre la viabilitat real de les llavors o la capacitat de dispersió de moltes espècies. Per això és vital fer un seguiment in situ de l'evolució de les poblacions de plantes més problemàtiques.



EL BOSC DE RIBERA


El que és cert és que també poques d'aquestes espècies penetren als boscos ben constituïts i que aquelles que podrien tenir un alt nivell de penetració han anat desapareixent per la recuperació de les masses forestals. Els boscs de ribera són els únics que actualment estan sotmesos a pertorbacions cícliques que afavoreixen l'entrada d'un major nombre d'espècies al·lòctones; una part d'aquestes pertorbacions són tanmateix antròpiques, tot i que també es produeixen avingudes o crescudes que produeixen canvis en la vegetació.



Procedència de les plantes introduïdes - La majoria de les plantes introduïdes provenen de la jardineria (44%), de propagació accidental (28%), del conreu (10%) i de males herbes (12%).

Origen geogràfic - Amèrica és el continent d'on són originàries un nombre més elevat de plantes ( 54%), seguit de territoris mediterranis, europeus, africans i del pròxim orient (15%) i l'Àfrica Tropical i Oriental (14%). També n'hi ha d'Austràlia i Nova Zelanda (42%).

Impacte - L'estudi valora l'impacte de la flora introduïda i considera que aquest és moderat (48%),

baix (39,%), mitjà (13,%) i alt (0,77%. Això situaria al voltant d'un 60% la franja que va de l'alt al moderat.



Possibilitats de control - Tot i aquesta certa capacitat de blindatge del massís, els autors de l'estudi valoren les possibilitats de control de les flors introduïdes: moderada (62%), mitjana (12%) o baixa (25%).

Accions urgents - Tenen un afecte greu sobre Gavarres dos arbres de territoris temperats d'Amèrica del Nord i la Xina: la robínia ( Robinia pseudoacacia ) i l'ailant ( Ailanthus altissima ). L'estudi recomana actuar urgentment en aquest sentit.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>Identifiquen 130 plantes amb potencial invasor al massís de les Gavarres

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.