Diverses, properes i desconegudes. Els experts en religió coincideixen a utilitzar aquestes tres paraules per definir les esglésies evangèliques de Barcelona. Tot i ser la segona tradició en nombre de llocs de culte a la ciutat, els protestants han viscut en un segon pla i han anat creixent esglaonadament i creant, sense fer soroll, una extensa xarxa religiosa i social. Segons la darrera actualització del mapa de religions de Catalunya de la Generalitat, les esglésies evangèliques són les que més han crescut darrerament per la immigració, i han passat de 341 a 453 els últims tres anys. De Barcelona, però, no disposen de dades concretes, tot i que el responsable de l'equip d'investigació, Joan Estruch, assegura que també s'ha detectat un increment.

Agrupades sota el mateix paraigua protestant hi ha pentecostals, assemblees de germans, baptistes, anglicans, episcopalians, metodistes...I de cada una d'aquestes famílies han sorgit tot un seguit de comunitats, com ara l'Església evangèlica de Catalunya, la Societat d'Amics, l'Església de Filadèlfia, l'Església luterana de parla alemanya, les Esglésies de Déu i la Federació d'Esglésies Evangèliques Independents d'Espanya. «Tots som protestants però ens diferencia l'organització i algunes tradicions», puntualitza Joan Miró, de l'església evangèlica del carrer Terol. De fet, les diferents comunitats protestants són independents malgrat que tenen espais de relació. Així, per exemple, una part de les esglésies catalanes està agrupada en el Consell Evangèlic de Catalunya (CEE), amb la seu a Barcelona i que té poc més de 25 anys d'història.

Els evangèlics lamenten que sempre els acabin comparant amb els catòlics, amb els quals comparteixen l'arrel cristiana, i marquen algunes diferències. «No tenim papa ni imatges a les esglésies, i ens basem directament en la paraula de Déu, en la Bíblia», diu. Els evangèlics, a més, no tenen sacerdots, només mantenen el baptisme i l'eucaristia com a sagraments i els cultes, que algunes esglésies com la de Filadèlfia fan cada dia, són senzills i combinen la paraula i la música. Famílies com ara la pentecostal, però, es distingeixen per les seves celebracions festives, emotives i més participatives. De fet, aquestes són les esglésies que han crescut els darrers deu anys gràcies a l'arribada d'immigrats de l'Amèrica del Sud, on el protestantisme és una religió amb un gran nombre de fidels.

Tant Miró com l'antic pastor de l'església del carrer Tallers, Enric Capó, lamenten que la gent relacioni el protestantisme amb els telepredicadors perquè, com reivindiquen, «no hi tenim res a veure». El protestantisme històric català també vol deixar clar que les esglésies evangèliques van patir la repressió durant el franquisme. Així ho explica, per exemple, Armand Urrutia, antic metge de l'Hospital Evangèlic i membre d'una família evangèlica.

ON ES TROBEN?