El pastor José Bote saluda a poc a poc i un a un tots els assistents al culte mentre canten. Alguns estan aixecats amb les mans enlaire. Altres opten per continuar asseguts i escoltar. Pocs ploren. A l'església de Canaan, de plaça Espanya, es reuneixen cada diumenge, entre matí i tarda, més d'un miler de persones. Com a església pentecostal, viuen el culte amb intensitat. El mateix Bote defineix les celebracions com a «discoteques espirituals» per la presència d'un cor de 50 persones i una banda de músics, per la participació oberta dels fidels i per la forta emotivitat que hi ha en l'ambient. «Esglésies evangèliques com aquesta demostren que no hi ha fronteres entre nacionalitat ni races», hi afegeix Bote. De fet, un 90% dels assistents al culte són d'origen sud-americà. Entre els assistents hi ha un centenar de persones que els dissabtes de 7 a 9 del matí fan classes de bíblia amb Bote. Alguns d'ells seran els encarregats de posar en marxa altres comunitats de Canaan com les que ja existeixen a Jaén i Caldes de Montbui. Tot el culte es fa en castellà.
Una altra església on s'apleguen els diumenges centenars de persones és la metropolitana de Barcelona Betania. Segons el seu pastor, Julio Pérez, prop d'un 50% dels fidels provenen de països americans. L'església té prop de mig miler de membres. Fa cinc anys van decidir llogar el velòdrom d'Horta per fer els cultes i les trobades amb joves i adolescents perquè la comunitat va créixer a causa de l'acollida dels immigrats. Segons Jordi Puig, expert en cristianisme, generalment els protestants dels països del sud d'Amèrica han optat per unir-se a esglésies ja existents i els immigrats africans i asiàtics per crear noves comunitats. Hi ha casos especials com el que es viu a l'església del carrer Tallers. Els diumenges a la tarda s'hi reuneix un grup d'equatorians però no comparteixen culte.
REPARTIR EL PA
L'ambient és diferent a l'església del carrer Verdi. Diumenge passat es van reunir al barri de Gràcia membres d'esglésies de Cerdanyola del Vallès i Barcelona (en concret la dels carrers Terol i Sant Eusebi) per celebrar el Sant Sopar. Com explica Joan Miró amb un somriure als llavis, un membre del consell d'ancians de la comunitat del carrer Terol, «a la celebració es veu més el caràcter seriós dels catalans». També es fan lloances a Déu amb cançons i paraules però de manera més continguda. El que cal destacar d'aquests cultes és el repartiment simbòlic del pa.A banda dels cultes dels diumenges, les esglésies evangèliques organitzen altres activitats durant la setmana. Així, per exemple, hi ha lectures de l'evangeli durant la setmana, trobades de formació bíbliques i reunions de grups de joves i de dones. En el cas de les esglésies de Filadèlfia, el funcionament és sensiblement diferent. De dilluns a divendres es fan reunions de la comunitat que no són estrictament cultes com el que fan els diumenges. A l'església de plaça Espanya, que té com a pastor Rafael Maya (Málaga), els dissabtes s'utilitzen per fer trobades amb els joves. Maya també destaca el caràcter obert del protestantisme, que reuneix persones de diferents nacionalitats «sense que hi hagi barreres de classe ni de raça». En el cas de les esglésies de Filadèlfia, un 90% dels assistents són membres del poble gitano.
)
)
