Tothom ha de passar per allà mateix, i normalment a la mateixa hora. Cada dia entren i surten de Girona uns 94.000 vehicles. D'aquests, un 70% són de persones que, majoritàriament, van a treballar o que porten la mainada a escola a Girona. El 30% restant són de gent de Girona que actua a la inversa: va a pobles veïns. Aquest volum de 66.000 vehicles entrant alhora produeix una situació de col·lapse als accessos: cues a Emili Grahit, carretera de Barcelona, l'Avellaneda, el pont de Pedret, la carretera de Santa Coloma, el passeig d'Olot o l'autovia de Sarrià. «En les hores punta és cert que la ciutat té certs problemes, però la resta del dia et pots moure raonablement bé per gairebé tot arreu», assegura la regidora de Mobilitat, Isabel Salamaña. La gestió del trànsit en hores punta es fa, bàsicament, a través de la temporalització de semàfors i el suport de la Policia Municipal en determinats moments. Es fan estudis de com es comporten les cues, què provoquen les retencions i a quins carrers convé donar prioritat de pas. Hi ha vials en què el semàfor funciona d'una forma al matí i d'una altra a la tarda. A part d'això, Salamaña assegura que els carrers són els que són i els darrers anys s'ha notat un fenomen pel qual la gent busca circuits alternatius. Per exemple, ara per entrar pel sud no tothom entra per la carretera de Barcelona, sinó que opta per vies com Reggio Emilia, el camí de Fornells, la frontissa del Güell o el carrer Oviedo. Aquest és precisament un dels efectes del que els experts en mobilitat anomenen la teoria del caos: quan està col·lapsat el ciutadà busca camins alternatius i el trànsit es diversifica. És el que ha passat per exemple a la plaça Catalunya; no porta enlloc i només hi ha obstacles i el trànsit hi ha disminuït. El problema és que no sempre hi ha alternatives.

Salamaña sosté que els temps d'espera a les hores punta no són exagerats si es comparen amb altres ciutats, però insisteix en el fet que una cosa és el temps real i l'altre el psicològic, quan la gent té pressa i té la sensació que fa massa que espera.