La guerra de banderes no té lloc només als edificis de la Generalitat. Des de l'entrada en vigor del nou Estatut, el 9 d'agost passat, es dóna també una contradicció amb la llei que sacralitza la bandera espanyola als edificis militars. L'article 8.2 de la reforma estableix que «la bandera de Catalunya [...] ha d'ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya». L'ambigüitat d'aquest precepte deixa la porta oberta perquè les casernes de les forces de seguretat de l'Estat, forces armades incloses, hagin d'exhibir la senyera al costat de la bandera espanyola, l'única que oneja a hores d'ara a les seves façanes. A la seu del govern militar lluïa ahir, com sempre, la bandera espanyola en solitari. I el mateix passava a la capitania general i al sector naval de Catalunya. En canvi, a la delegació del govern, com a edifici de l'administració, hi onejaven també la catalana i l'europea, amb l'espanyola al mig. Hi ha una diferència inequívoca entre els edificis polítics, que sí que hissen les dues banderes, i els militars.

L'explicació és senzilla: els edificis de les forces armades i dels cossos de seguretat de l'Estat depenen del govern espanyol. Ho explicita la llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat: «La seguretat pública és competència exclusiva de l'Estat. El seu manteniment correspon al govern de la nació.» Són, per tant, públics. I l'Estatut cita, expressament, els «edificis públics», sense precisar si es tracta només dels que depenen de la Generalitat o també dels de l'executiu espanyol. Aquest és un escull clau perquè el seu abast depèn de la interpretació que se'n faci. En tot cas, la Constitució marca en l'article 4.2 que «els Estatuts podran reconèixer banderes i ensenyes pròpies de les comunitats autònomes» i que «s'utilitzaran al costat de la bandera d'Espanya als seus edificis públics i en els seus actes oficials».

Dues lleis regulen l'exhibició de la insígnia espanyola als edificis militars. La 85/1978, de 28 de desembre, de les reials ordenances per a les forces armades fixa que «serà l'única que onegi a l'asta dels aquarteraments, bucs i bases militars», en l'article 19. I una de posterior, la 39/1981, de 28 d'octubre, la reforça. Precisament és aquesta llei la que obliga que als territoris l'estatut dels quals reconeix una bandera pròpia –com passa a Catalunya amb la senyera–, la bandera espanyola se situï al costat d'aquesta però en un lloc «destacat, visible i d'honor» (articles 4 i 6). Però pel que fa als edificis militars, en l'article 3.3 estableix que «la bandera d'Espanya serà l'única que onegi a l'asta dels edificis públics militars i en els aquarteraments, bucs, aeronaus i qualsevol establiment de les forces armades i de les forces de seguretat de l'Estat». Es pot interpretar, consegüentment, que es contradiu amb l'Estatut.

Experts consultats per aquest diari assenyalen que la llei –que té un rang inferior a l'Estatut, que és una llei orgànica– s'hauria de modificar. El portaveu d'ERC al Parlament i pròxim candidat dels republicans a les eleccions al Congrés, Joan Ridao, considera que fer-ho seria el més «aconsellable» però assenyala que «el problema no és de jerarquia». Ridao subratlla que la llei del 81 es va aprovar després del 23-F, en un context de «plena involució autonòmica», i que «consagra una anomalia injustificable». Totes dues banderes, l'espanyola i la senyera, són oficials a Catalunya, de manera que es produeix una «clara asimetria». Ridao va avançar que traslladarà la contradicció al grup d'Esquerra a la cambra baixa, perquè tramitin una proposta parlamentària perquè es modifiqui la llei.