Si volien canviar el nom de «govern tripartit», pels mals records que això evoca, haurien pogut tirar pel dret i anomenar-lo directament «govern socialista». Això és el que es deriva de l'últim malentès entre les dues formacions principals de l'executiu, això sí, amb una tercera formació que s'ho mira des de la comoditat dels despatxos i fent-se un fart de riure. Puigcercós retira la bandera espanyola i Montilla la hi fa tornar a posar, sense que per la banda independentista ningú no reclami la manera pròpia d'exercir la política i d'entendre el país. No: mana Montilla. Que el president de la Generalitat aconsegueixi posar ordre amb tanta celeritat, amb tanta eficàcia i sense que els socis renyats obrin ni la boca, és senyal inequívoc de com ERC ha perdut massa llençols en els acords per formar govern. Ja en teníem alguns senyals, com per exemple un simple repàs a l'organigrama i al repartiment del pressupost, però ara el que hem tingut és l'escenificació completa i amb metàfora pel mig.

L'independentisme pot retirar, ultratjar i cremar tantes banderes espanyoles com vulgui, però de cap de les maneres sota la presidència d'algú com Montilla. Un home de Ferraz, un home que no enganya, que considera que el debat nacional hauria de quedar superat, que confessa que l'avorreix la reivindicació, que només ha vingut a governar per aplicar polítiques socials, i que com a mostra de tot això ja va encarregar-se de retallar el text estatutari abans de les eleccions. Aquest és el nostre president i aquest és el candidat investit per Esquerra Republicana de Catalunya. I hi ha dret a preguntar-se de què serveixen els gestos dels republicans, parlar en català a les Corts, convocar manifestacions contra la Constitució, votar «no» a l'Estatut, o aquest últim capítol del món del tèxtil, si al final no hi ha cap d'aquests gestos que reverteixi en resultats concrets, en efectives millores per a l'autogovern o per a l'enfortiment de la consciència nacional. De què serveix provar de maquillar un pacte massa indigest, quan al capdavall tothom és conscient de quin tipus d'aposta estratègica viu avui el partit de Puigcercós? On són els «patriotes com tu», on és la fermesa, on queda allò de saltar el mur a l'hora de fer un balanç de resultats? Què hi guanya, el país, amb tot això? Quina nació es pretén construir, fent el ridícul? Què us hem fet perquè ens feu quedar així?