Interpretat per Eduard Fernández, que ja havia treballat amb Cesc Gay a En la ciutat, el protagonista de Ficció és un cineasta que especula sobre la possibilitat de realitzar una pel·lícula centrada en l'experiència d'un personatge durant un sol dia en què, a part de complir-hi 39 anys, no hi viuria res d'especial. És un cineasta que potser voldria rodar un film d'acció, però que sap que no pot defugir l'intimisme i, al capdavall, el desig de parlar de manera subtil i continguda d'experiències i problemes comuns, sobre tot amb relació a la gent de la seva mateixa edat, és a dir la que ara transita per la meitat del camí de la vida. No és difícil pensar que Cesc Gay projecta alguna cosa d'ell mateix (com ara la seva manera de fer cinema) en aquest personatge a qui, com en el cas del que també va assumir Eduard Fernández a En la ciutat, li costa expressar les seves emocions. Així és que, en la roda de premsa que va tenir lloc ahir a Barcelona, va semblar inevitable preguntar-li pels referents autobiogràfics de Ficció. «Que la pel·lícula dugui aquest títol és una manera de marcar una certa distància respecte a mi mateix o la possibilitat d'identificar-la amb experiències realment viscudes. Però aquesta ficció, certament, té a veure amb mi. No tant perquè expliqui coses que m'han passat. M'hi reconec perquè, com en el cas d'En la ciutat i a diferència del món adolescent de Krampack, presento personatges de la meva generació», va explicar Cesc Gay. El director hi va afegir que hi és en detalls com ara que la música (tant Nick Cave com simfonies de Mahler i nocturns de Chopin) que escolta Eduard Fernández a la pel·lícula és la mateixa que ell mateix escoltava durant el rodatge. I també que no ha defugit la implicació amb la decisió que la seva dona, l'actriu Àgata Roca, interpreti l'esposa del cineasta de Ficció, una producció de Messidor Films (com les dues pel·lícules anteriors de Cesc Gay) que, en certa manera, va néixer del rodatge d'En la ciutat. Això perquè entre Cesc Gay i Eduard Fernández hi va haver un pacte no escrit de tornar a treballar junts. D'aquí, el director va construir el personatge del cineasta sabent que l'interpretaria l'actor.

Vivint un moment de crisi, que no es fa explícita com molts altres aspectes d'aquest film volgudament contingut i el·líptic, el cineasta de Ficció s'instal·la a la casa d'un amic veterinari (Javier Cámara) a la Cerdanya. En principi hi busca inspiració creativa, fet que també pot relacionar-se amb l'opció de Cesc Gay de rodar un film a la muntanya. «Després d'En la ciutat, necessitava sortir de la ciutat per anar a la recerca d'una altra cosa. Hi ha el desig de renovar-se, de canviar. El cas és que, fora de la ciutat, em vaig sentir alliberat», va comentar Cesc Gay, que també va explicar que va preparar la seva mirada per observar i filmar la muntanya llegint molta poesia, sobretot de Verdaguer.

Com tants altres urbanites, el cineasta de Ficció afronta a la muntanya l'experiència de la solitud. Però la seva estada a la Cerdanya també comportarà la retrobada amb vells amics (a més de l'esmentat Javier Cámara, Carme Pla interpreta Judith, una dona originària de ciutat que, instal·lada al camp, porta una casa rural) i del coneixement d'una violinista mitjançant la qual Montse Germán (que va ser una de les protagonistes de la sèrie Laberint d'ombres) debuta en el cinema. Cámara va definir el seu personatge com un observador i va afegir-hi que també s'hi va sentir ell mateix durant el rodatge: «També podria dir que era un estrany dins d'un grup endogàmic de casats i d'amics. A més, també sóc l'únic que no parlo en català. Però m'hi vaig sentir molt a gust i, vaja, si Cesc Gay no compta de nou amb mi, munto un escàndol.» Javier Cámara també va comentar la relació del seu personatge amb Judith: «Ell està enamorat d'una dona que l'estima, però que, com que és lesbiana, no ho farà de la manera que ell desitjaria. Però, en canvi, comparteixen la idea de tenir un fill junts.» Aquesta, però, és una possibilitat condicionada pel fet que Judith viu amb un fetge trasplantat. Respecte al seu personatge, Carme Pla apunta: «Suposo que una persona que ha passat per una experiència així veu la vida d'una altra manera, amb més distància. El meu personatge proposa accions que provoquen noves situacions. Fins i tot al final proposa la pel·lícula en dir al director que hi torni una llarga temporada per rodar-hi.»

Judith provoca la trobada (o Cesc Gay ho fa mitjançant ella) entre el cineasta i la violinista que interpreta Montse German, definida pel director com «la bona actriu desconeguda que buscava». Tots dos tenen parella (ell amb dues criatures; ella en espera d'una filla adoptada) i senten (ho percep l'espectador) una atracció que no arriba a consumar-se. «Bona part de les pel·lícules mostren la infidelitat i fins al trencament de la parella. Aquesta explica allò que es reprimeix i per això mateix no tendeix a explicar-se», va apuntar Cesc Gay, que va definir Ficció com un film sobre la renúncia: «He vist tantes parelles separar-se amb criatures de mesos que he pensat que no sé si a vegades caldria reprimir-nos una mica, sacrificar alguna cosa... No s'ha d'aguantar tot, com es feia abans, però renunciar forma part de la maduresa i del compromís».