Carme Casas, Trinidad Gallego, Conxa Pérez, Manola Rodríguez, Maria Salvo, Emèrita Arbonès, Laia Berenguer, Josefina Piquet, Victòria Santamaria i les desaparegudes Victoria Carrasco, Rosa Cremón, Enriqueta Gallinat i Isabel Vicente són les Dones del 36. Totes d'esquerres i republicanes. Algunes milicianes, altres infermeres, membres de les Brigades Internacionals, o exiliades. De llocs tan distanciats com Barcelona, Madrid i Bilbao, i d'ideologies tan dispars com ara comunistes, llibertàries, del POUM, d'ERC i socialistes. El 1997 van deixar de banda les diferències per tirar endavant un projecte comú: fer conèixer la història desconeguda, la de les dones republicanes durant la Guerra Civil. Animades per la llavors consellera del districte de Ciutat Vella de Barcelona, Llum Ventura, es van constituir com a col·lectiu i es van presentar al premi Maria Aurèlia Capmany de l'Ajuntament de Barcelona per fer un documental que recollís els seus testimonis. Després l'Institut Municipal d'Educació els va oferir anar d'institut en institut explicant les seves vivències, i així es van convertir en testimonis orals de la història.

«Recordo que al començament les dones del col·lectiu em deien que, si feien una conferència, havia de ser a Barcelona i sempre a partir de les onze del matí perquè així tinguessin temps de prendre la medicació i fer gimnàstica abans de la xerrada. Al final hem fet conferències a Albacete, Bilbao, Osca, i fins i tot França, i ens hem arribat a llevar a les sis del matí per ser a l'hora a l'institut», explica Josefina Piquet, coneguda com la nena entre les seves companyes –encara que ja té 72 anys–, perquè era una nena quan va haver de fugir a França amb la derrota republicana.

Fins al març del 2004 han fet 179 conferències en instituts, 35 en universitats i 142 en actes públics. «Alguna gent ens deia que per què havíem de remoure el passat, i que ho deixéssim estar. Però nosaltres havíem d'escriure la pàgina de la nostra història, ignorada, silenciada o falsejada durant el franquisme. La història és tossuda i tard o d'hora surt, encara que la intentin ofegar», diu Piquet. Quatre integrants del grup encara es veuen amb cor de continuar fent xerrades, però diuen que ho faran a títol individual. «Fins ara hem fet una bona tasca com a associació, i no la volem espatllar», argumenta la nena. El 27 de novembre l'Ajuntament de Barcelona els concedirà la medalla d'honor de la ciutat i, a més, el seu llegat ha quedat recollit en documentals i llibres. L'últim, editat per la mateixa associació: Les Dones del 36, un silenci convertit en paraula, que es podrà consultar a totes les biblioteques públiques i principals arxius, i adquirir al Museu d'Història de Catalunya.