Amb la proclamació de la Segona República, l'abril de 1931, es va iniciar un gran desplegament cultural, que va incloure l'alliberament de la dona. Amb les lleis, es va afavorir el seu accés als llocs de l'administració i de l'Estat, fins i tot abans que se li reconegués el dret al vot. Per primera vegada, ocupa escons en el Parlament. La irrupció de la dona en àmbits abans vedats va propiciar el despertar d'una consciència igualitària en l'àmbit individual i col·lectiu. L'experiència es trobava en plena expansió quan va esclatar la guerra, i això va ser una de les claus de l'apassionada entrega de la dona a tots els fronts de la contesa. La dona, com sempre, s'ho jugava tot. No solament havia de lluitar per defensar les seves idees, sinó també per evitar el retrocés d'una societat de ressorts anquilosats i manifestes discriminacions.

La Guerra Civil i l'esclat de la revolució popular va significar l'eclosió del protagonisme femení, en particular a la rereguarda, a causa de l'absència d'homes, incorporats a les unitats de combat. La dona, ja sigui a la guerra i a la rereguarda i més tard als camps de concentració i a les presons franquistes i davant els escamots d'execució, demostra en tots els terrenys la seva competència, resolució, valentia, i enginy, i ho fa amb una resolució capaç de magnetitzar el seu entorn: organitza i dirigeix hospitals, fàbriques, empreses, condueix tramvies, llaura els camps i recull les collites. La dona està present en el vigorós part d'una cultura popular que, com el teatre i la poesia, arriba fins i tot a les trinxeres. Organitza, a les ciutats que el feixisme internacional bombardeja, la defensa passiva contra els atacs per terra, mar i aire. El clima comunitari de l'esforç col·lectiu per objectius altruistes va commoure fins i tot aquelles dones que havien vist sempre els toros des de la barrera.

Només quan van arribar els alliberadors, amb la seva retòrica i els seus recursos medievals, van entendre el retrocés: derogaven les lleis de la Segona República per la igualtat de la dona. Per això torna a jugar un paper determinant i de primer ordre en la clandestinitat de la postguerra. I molt important va ser també la seva participació en la lluita armada, al costat dels guerrillers de muntanya, i en la lluita urbana.

La dona ha estat ignorada al subestimar els successius governs la memòria històrica. D'aquí la nostra obligació moral d'esclarir la seva gran tasca en la nostra història immediata.