Amb els resultats sobre la taula, la bellugadissa de números i percentatges és prou complexa per poder fer una anàlisi dels múltiples factors que han confluït en la concreció del resultat electoral del jorn de la castanyada, però hi ha uns trets prou significatius per fer-los notar d'una manera destacada.

Primer: els socialistes han estat els grans derrotats. Van caure en el parany d'apostar per un candidat de perfil menys nacionalista, esperant mobilitzar les bosses d'electors del doble cinturó barceloní i, curiosament, és en aquest terreny on han perdut bous i esquelles. Montilla ha resistit en zones teòricament poc favorables però ha perdut en camp propi, ensorrant-se allà on feia un xic més de dos anys havia aconseguit el seu millor èxit electoral com a cap de llista en les darreres eleccions generals.

Segon: convergència no ha guanyat. Víctima de la seva campanya de tot o res, amb un llenguatge agressiu que només podia agradar als més incondicionals, finalment ha perdut noranta mil vots, en un panorama que, si no arriben a fer-se amb la presidència, mai els serà tan favorable. L'estratègia de David Madí i els joves lleons ha fracassat, massa hipotecada per l'esperit de revenja d'una suposada injúria anterior.

Tercer: com digué el mateix Carod la nit electoral, Esquerra perdé amb dignitat. Els independentistes tenien al davant el pitjor dels escenaris possibles, estigmatitzats de dreta a esquerra i carregats amb els neulers dels fracassos col·lectius. Els cent vint-i-vuit mil vots perduts, quasi tots ho han estat a la circumscripció de Barcelona, potser pel vot en blanc o l'abstenció argumentada. Amb tot, han fidelitzat una àmplia franja de vot i, amb els vents apaivagats, poden anar a més.

Quart: els populars tenen una franja de vot consolidat, a l'entorn del deu per cent. Amb tot, és prou perceptible un important degoteig de vots, a més de constatar-se que la utilització a les perifèries de Barcelona dels temes de la immigració i la inseguretat ciutadana no els ha portat, sortosament, cap rendibilitat.

Cinquè: la coherència d'Iniciativa és un valor en alça, sustentat en l'equilibri entre la captura d'un vot jove de tendència verda, l'oferta sòlida a un elector acomodat amb inclinacions progressistes i la referència històrica a un vell votant d'esquerres. I, com a fita important, la gent de Saura ha aconseguit augmentar percentualment a tot el territori.

Sisè: la irrupció de Ciudadanos és un fet nou i, a la vegada, preocupant. Estesa com una taca d'oli per tot el país, és la veu d'uns funcionaris estatals no integrats i d'alguns catalans irritats per mil històries desgraciades. És la llavor d'El Mundo i la COPE que tenen, no cal negar-ho, un públic a Catalunya.

Ara, consumada la castanyada, resta veure com es configurarà el futur. I, sobretot, constatar si el proper govern es decidirà aquí o a Madrid, segurs que segons quin sigui el centre de decisió serà d'un o altre signe.