S'ha imposat l'eslògan «Fets, no paraules». I és que els fets ja han distanciat gairebé tots els candidats, però en especial els dos principals aspirants a la presidència de la Generalitat, Artur Mas (CiU) i José Montilla (PSC), d'algunes de les paraules sobre pactes de govern que van pronunciar durant la campanya electoral. En aquest cas, els fets són els resultats electorals i l'aritmètica parlamentària corresponent, que han obligat els dos aspirants a optar per pactes que esperaven no haver de fer, almenys en les condicions que es donen ara.

CiU no ha volgut parlar mai de pactes postelectorals i, sobretot, ha descartat rotundament la fórmula que precisament ara explora com a prioritat. Davant de l'empresariat català, Artur Mas va descartar el pacte dels dos grans, l'anomenada «sociovergència», excepte en la situació extraordinària d'un empat tècnic entre CiU i el PSC en les eleccions: «Si passés com a Alemanya, on els dos grans partits i màxims adversaris estan empatats, no quedaria més remei.» Però el resultat electoral ha donat a Mas una victòria clara, d'onze escons de diferència respecte del PSC, i, en canvi, CiU ha estat explorant aquesta fórmula com a prioritat fins que Montilla li ha manifestat el seu rebuig al pacte. Ara, Mas s'ha vist obligat fins i tot a fer una sucosa oferta a ERC per formar govern, però cap de les dues opcions estava en el full de ruta convergent dibuixat durant la campanya. I és que CiU, confiant en una victòria folgada que li permetés trencar la majoria que el tripartit ha tornat a sumar, no ha fet durant la campanya cap referència a possibles acostaments al PSC o ERC excepte en la situació excepcional d'empat tècnic amb els socialistes.

MONTILLA, MENYS CONFIAT

El PSC va arribar a la campanya apostant pel tripartit, però amb la premissa que els socialistes obtinguessin un resultat «molt bo per assegurar la solidesa del govern», en paraules del viceprimer secretari del partit, Miquel Iceta. Però avisava ERC i ICV que no hi hauria pacte sense acordar les inversions que l'Estat ha de fer anualment a Catalunya durant set anys segons el PIB, entre les quals considera imprescindible el quart cinturó, un projecte que ICV-EUiA considera innecessari i davant del qual ERC no aclareix posicions.

Mentre que el dirigent republicà de Barcelona Oriol Amorós es mostrava favorable al projecte sempre que hi hagi consens al territori, Carod-Rovira defensava que no seria necessari si s'aprofiten les possibilitats de la xarxa ferroviària, un argument defensat per ICV-EUiA.

PROJECTES DIVERGENTS
Durant la campanya, Montilla ha deixat clar que el tram entre Abrera i Terrassa del quart cinturó està adjudicat i que passaria el mateix amb la resta del traçat, tot i que ha defugit situar aquest projecte polèmic al centre del debat. Això sí, avisava ICV-EUiA que ser «soci no vol dir que tingui capacitat de veto». Perquè ICV-EUiA també s'oposa explícitament a la interconnexió elèctrica amb França que el PSC prioritza. A mesura que passaven els dies, el candidat socialista s'anava distanciant explícitament encara més de l'experiència d'aquests tres anys: «Ara les coses han canviat, l'escenari i les prioritats són diferents.» La prioritat era governar en solitari.

El candidat socialista deixava clar que, més enllà de la majoria matemàtica amb els socis d'esquerra, no estava disposat a governar sense garantia d'estabilitat: «Per viatjar en Dragon Khan, per veure què passarà avui... no estic disposat a governar a qualsevol preu.» Però el divendres abans dels comicis deixava clar que, tot i voler la majoria, seria possible fer aliances si ho necessitava. Només descartava del tot el pacte amb CiU si hi havia altres possibilitats.

En les visites de suport a Montilla fetes pel president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero va prometre als empresaris que seria lleial al nou govern que sortís, fos presidit per Montilla o per Mas, un compromís que reconeixia implícitament la possibilitat d'una derrota socialista i altres fórmules de govern amb CiU. Tres dies més tard, però, el president espanyol deixava clar que Montilla tindria les mans «absolutament lliures» per decidir possibles pactes postelectorals i es mostrava convençut que ho faria «intel·ligentment».

En la precampanya, el director de campanya d'ERC, Xavier Vendrell, posava com a condició per ser en el futur govern un acord per pactar de manera immediata la llei de l'oficina antifrau. Cap a la recta final de la campanya, Carod-Rovira posava com a premissa als possibles futurs socis cinc condicions: una nova llei de finançament de les comunitats autònomes, aquella oficina antifrau, el dret de la Generalitat a convocar referèndums, desenvolupar les polítiques socials iniciades pel tripartit i una política decidida de suport a la petita i mitjana empresa.