La facilitat amb què en la premsa espanyola s'insinua o es fa servir el terme «nazi» i derivats, de manera més o menys explícita, per referir-se als catalans en general i als nacionalistes catalans en particular comença a fer feredat. A La Nueva España, d'Oviedo, Curri Valenzuela s'hi acosta: «La iniciativa d'Artur Mas de repartir carnets als immigrants (...) és una de les mesures més racistes que mai s'han pretès implantar a Espanya (sic).» No és tot: «Quan aquesta pràctica de discriminació racista s'ha portat a terme en la història de forma límit, s'ha acabat gasejant.»

El lector de Plasencia Antonio Fernández García apunta en una carta al director al diari extremeny Hoy: «Com diu un català amic meu, nacionalisme s'escriu amb z.»

Hi ha opinadors que ens consideren tan estranys que se sorprenen que els sondejos, punt amunt, punt avall, guanyi un, guanyi l'altre, configurin un mapa polític sense grans variacions ni canvis radicals, ni daltabaixos electorals, pel que fa al repartiment dels vots i els escons. Després de proclamar les mil pestes dels polítics catalans, la «incompetència escandalosa» del tripartit i «la cursa per veure qui és més nacionalista», Ramón Pi, al Diario de Ferrol, afirma: «Doncs bé, si els sondejos d'opinió estan ben fets, resulta que res de tot això ha estat motiu suficient per tal de modificar les expectatives de vot. Anòmala normalitat. Qui ens ho explicarà?»

No tot és negatiu, però. Al rotatiu El Norte de Castilla, per exemple fan uns perfils tan amables de tots els candidats a la presidència de la Generalitat que, com a curiositats, de José Montilla destaquen que «té una germana que treballa a Gallina Blanca». Una dada interessant.