«No pot ser que els problemes de l'amo d'un ramat de vaques de l'Albera per rebre ajudes posin en perill el destí d'una raça domèstica autòctona», ha declarat a El Punt Jordi Sargatal, que ha reiterat l'oferta de la Fundació Territori i Paisatge formulada fa un parell d'anys.

Aleshores, aquesta fundació va fer un conveni amb la finca d'en Carola, de deu mil hectàrees. Va redactar un pla de gestió que preveia què s'havia de fer amb la vaca de l'Albera. Aleshores, Territori i Paisatge va oferir unes solucions que implicaven fer més manejable la finca per conduir el bestiar o per adquirir part del ramat per diversificar la gestió i fer millora genètica. Tot s'havia de fer amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat.

Aleshores, Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge va trobar a faltar la intervenció de la conselleria de Medi Ambient, ja que aquesta vaca és un dels valors del Parc Natural de l'Albera. Tot va quedar en no-res perquè va ser complicat de lligar totes les parts, a més dels problemes de gestió del ramat.

Si aquest pla de gestió no és possible, per salvar aquesta raça bovina arcaica en vies d'extinció, la fundació pagarà a preu d'escorxador tot el ramat més un euro. Sargatal entén que aquestes vaques no s'haurien de moure de l'Albera, però en vol portar un petit contingent a Alinyà, una finca de l'Alt Urgell, on la fundació hi té la Caixa Genètica, amb l'objectiu de preservar-ne el patrimoni genètic. Una altra part d'aquest bestiar es conduiria cap a Espinau, un indret de l'alta Garrotxa situat a darrere de la Mare de Déu del Mont, al municipi d'Albanyà, a on antigament ja hi havia hagut la raça de vaca de l'Albera.

Avui queden uns 400 exemplars de vaca de l'Albera, de les quals, només 200 caps en puresa. Per això, la fundació considera una «emergència nacional i mundial» iniciar el procés de millora genètica de tots els exemplars del massís. Per a l'estudi i millora d'aquest patrimoni genètic s'haurà de considerar una unitat tot el bestiar, tant el que cau a la banda de la Catalunya Nord, com la que cau al Principat.

Sargatal considera necessari crear, en paral·lel un ecomuseu de la vaca fagina, des del Parc Natural de l'Albera, amb l'objectiu de popularitzar aquesta vaca arcaica. Igualment, segons Sargatal, des del parc natural també s'hauria de treballar més per difondre la tortuga mediterrània de la serra de l'Albera ( Testudo hermanni hermanni) . «La vaca i la tortuga són valors intrínsecs del parc i sembla que no hi hagi voluntat de fer res. Quan mor l'últim exemplar d'una raça o espècie ja no es pot recuperar. Això no és Juràssic Parc. La vaca de l'Albera és una raça única, com ho demostren estudis de genètica i alimentació que han fet moltes universitats catalanes», alerta Sargatal.

La vaca de l'Albera és una desbrossadora, perquè s'alimenta de combustible i converteix aquesta biomassa en carn, és un element de la biodiversitat, del paisatge i de les tradicions, com les esquellades, i pot contribuir a la restauració de 19.000 hectàrees de pastures en altitud, de clima fred, des de l'Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya. Aquesta és la vedella de Girona.